Opacitat

Un relat de: Marseille
Opacitat

Després de caminar un bon tram per la ciutat, s' assegué a la vorera i trabucà el barret enlaire per rebre un xic de ferralla per un mos.
La gent passava com si no hi fos, defugint la mirada per no sentir-se culpable. De tant en tant una ànima angèlica li donava almoina. A voltes, li oferien un entrepà.
Sembla difícil acabar així; en mans del desnonament, a mercè de la pobresa més opaca. En dilatar-se les ombres, queia la foscor, el fred i la gana al carrer, els perills s' apropaven a aquells que com ell, ho havien perdut tot, tot i havent viscut abraonat a l' opulència.
Ningú no li oferia una segona oportunitat, Serveis Socials no li oferien una abacant habitacional, ni tan sols la possibilitat de dutxar-se, afaitar-se i sentir-se humà.
Caigué en la beguda. No sabia si era per ser un sensesostre o si va quedar-se sense família, béns per l' alcohol.
Massa pisos buits, massa gent sense pis...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer