Transparent

Transparent

Era a l' andana, sol. Arriba el comboi, hi entro mimèticament, cercant on puc seure. M' acomodo al costat d' una estudiant. Se la veu jove i vibrant, atractiva. Li somric quan s' entrecreuen les nostres mirades. Roman estàtica, rebutjant el meu somrís. Em fixo en ella, a cua d' ull. Els meus ulls segueixen l' obertura de la seva brusa, tancant el seu paisatge anterior als seus menuts pits.
La meva parada és a tocar i m' aixeco cap a les portes de sortida.Veig cares sense expressió, gent acompanyada. Jo sol, tanmateix.
Surto cap al carrer.Passo entre una escletxa d' infants, cofois joguinejant els uns amb els altres.
Abans d' entrar a casa, giro cua i tiro cap a la biblioteca, on veuré aquella operària que tant m' agrada.No en sé el nom, em fa basarda preguntar-l' hi.La veig. Sento força papallones a l' estómac, la trobo inaccecible.Ni tan sols sap qui sóc, deu tenir qui la faci feliç.
Trio un llibre, un assaig sobre el conflicte entre Israel i Palestina.
Vaig cap a ella. Ni em mira a la cara. No li deu agradar, la meva opacitat social no li deu fer gota de gràcia.Vull ser amable, parlo amb un feble bri de veu.
Surto al carrer deprimit, tot pensant que no tinc amics, sense atrevir-me a recordar quan vaig tenir la darrera xicota.
Em sé invisible, com la boira sense cos.La poca gent que conec no em pren de debò.Potser que canvïi el meu tarannà o tot seguirà sense allò que tot humà desitja...