Cercador
Propostes no verbals
Un relat de: Marseille- Compartir:
Propostes no verbals
En Manu va aparcar el cotxe en un carrer transversal al carrer central del poble. Va sortir del vehicle, es va posar l' americana blanca a joc amb els pantalons i es va dirigir cap a ca la seva germana. Una dona que sortia de la botiga de queviures li va resultar familiar. Era la Iolanda. Es van fer dos petons formals, van començar a xerrar i ella li va proposar d'anar a fer un toc. En Manu va mirar l'hora i va calcular que la seva germana i cunyat no l' esperaven.
Van anar al Bauer, de tota la vida. Van seure arran la finestra. La cambrera va apuntar el que volien i mentre esperaven els cafès, es miraven als ulls, somrient. La Iolanda li va deixar anar un " T' has fet molt guapo". En Manu li va dir que exagerava; ella el va contraatacar dient que de nano sempre el veia en una cantonada donant-se el bec amb alguna noia, que era molt maco i obert. Ell va somriure, amb certa nostàlgia.
Ell era molt bru de pell, a l' escola li deien que semblava gitano, quan era estiu o més tard fent de paleta, la pell se li enfosquia donant-li un to que semblava mulat. Duia els cabells, negre nit, pentinats enrere. Observant-lo, la Iolanda li va dir que li feia pensar en el " pijo aparte" de les històries de Juan Marsé. Mentre prenien el cafè, ell li va dir que feia anys que no es passava pel poble i aquest cop, era per veure la seva germana Amparo, set anys més gran que ell. " Feia un curs menys que jo", va recordar la Iolanda. Li va preguntar si tenia xicota. Ell ho va negar i ella esclafí a riure, tocant-se els curtíssims cabells castany fosc, que li permetien veure la totalitat de la seva cara, quasi pàl•lida i els ulls, foscos i arrodonits. " Tu ja eres un nano d' esperit lliure", el va renyar de broma. " Tu no, en canvi, sempre et vaig veure amb el teu home".," Des dels quinze anys", va recordar.
La Iolanda li va explicar que tenien una filla i eren raonablement feliços.
En Manu no creia en el matrimoni.Tot era un engany, banyes i això era terrible. " No t' embalis, mocós" li etzibà la seva companya de taula. " Clar, ara em diràs que tot és meravellós i només tens ulls per a ell" ironitzà en Manu. La Iolanda s' acabà el cafè i va restar en silenci mirant la seva bonica cara i adoptant un tarannà entre misteriós i seductor, somrient-li. " Jo no he dit això. En David és la meva parella, l' estimo, mai no ens discutim, en tots els àmbits ens entenem d' allò més bé.
És el meu company de viatge des de fa quinze anys" Va concloure la jove. " Però…?" Va preguntar ell encuriosit. Ella no va tenir pudor de confesar-li que alguns cops es va fixar en altres homes, nois, fins i tot va tenir una història amb una noia als setze.
" I ho trobes bé? Anava fent en Manu que no amb el cap." Ecolta, no són banyes que durin, només es tracta de trobar una amistat sexual amb qui jugar unes hores. És un fet natural" li va raonar ella mirant-li els ulls i els llavis, demostrant-li que es podia encetar un bell procés de seducció.Se' l quedà mirant en silenci durant uns instants.
En Manu es va començar a divertir, advertint que aquella dona que tant es mirava quan era a la pubertat, se' l mirés així. " M 'agrada" va engegar en Manu. " El què…?" Preguntà la Iolanda amb un somriure juganer. " Que me miris així, mai no m' ho hagués imaginat". Ella tornà a riure, mostrant unes dents blanques, ben fetes. " " Fa quatre dies eres un marrec, un trapella que s' enrotllava amb nenes" Sentencià la dona." Manu, t' importa que una dona porti l' iniciativa tot seduint-te?. T' adverteixo que això no implica lleugeresa per part meva" -tot acariciant-li la bruna mà- "El meu cos és meu i ja no hi ha herois o pendons". Ell se la mirava de fit a fit i li proposà d' enllitar-se. La Iolanda li va dir que li feia il•lusió la idea, però no n' era el dia. " tard o d' hora acabarem cardant si quedem" va vaticinar ella.
El més important era la seducció, de com n' arribava a ser de bonica. Dues persones enraonant tirant-se floretes fent ús d' una veu sedosa, plena de propostes no verbals. Ambdós es despullaven amb la mirada satisfent els seus sentits, agafant-se de la mà per sota la taula per no ser descoberts, en Manu advertint un inici d' erecció molt càndid, de xocolata.
En sortir del bar, van dir de quedar, de sopar junts i estimar-se tendrament per unes hores. Es van acomiadar fent-se un petó als llavis, informal, de gran amistat.
En Manu va aparcar el cotxe en un carrer transversal al carrer central del poble. Va sortir del vehicle, es va posar l' americana blanca a joc amb els pantalons i es va dirigir cap a ca la seva germana. Una dona que sortia de la botiga de queviures li va resultar familiar. Era la Iolanda. Es van fer dos petons formals, van començar a xerrar i ella li va proposar d'anar a fer un toc. En Manu va mirar l'hora i va calcular que la seva germana i cunyat no l' esperaven.
Van anar al Bauer, de tota la vida. Van seure arran la finestra. La cambrera va apuntar el que volien i mentre esperaven els cafès, es miraven als ulls, somrient. La Iolanda li va deixar anar un " T' has fet molt guapo". En Manu li va dir que exagerava; ella el va contraatacar dient que de nano sempre el veia en una cantonada donant-se el bec amb alguna noia, que era molt maco i obert. Ell va somriure, amb certa nostàlgia.
Ell era molt bru de pell, a l' escola li deien que semblava gitano, quan era estiu o més tard fent de paleta, la pell se li enfosquia donant-li un to que semblava mulat. Duia els cabells, negre nit, pentinats enrere. Observant-lo, la Iolanda li va dir que li feia pensar en el " pijo aparte" de les històries de Juan Marsé. Mentre prenien el cafè, ell li va dir que feia anys que no es passava pel poble i aquest cop, era per veure la seva germana Amparo, set anys més gran que ell. " Feia un curs menys que jo", va recordar la Iolanda. Li va preguntar si tenia xicota. Ell ho va negar i ella esclafí a riure, tocant-se els curtíssims cabells castany fosc, que li permetien veure la totalitat de la seva cara, quasi pàl•lida i els ulls, foscos i arrodonits. " Tu ja eres un nano d' esperit lliure", el va renyar de broma. " Tu no, en canvi, sempre et vaig veure amb el teu home".," Des dels quinze anys", va recordar.
La Iolanda li va explicar que tenien una filla i eren raonablement feliços.
En Manu no creia en el matrimoni.Tot era un engany, banyes i això era terrible. " No t' embalis, mocós" li etzibà la seva companya de taula. " Clar, ara em diràs que tot és meravellós i només tens ulls per a ell" ironitzà en Manu. La Iolanda s' acabà el cafè i va restar en silenci mirant la seva bonica cara i adoptant un tarannà entre misteriós i seductor, somrient-li. " Jo no he dit això. En David és la meva parella, l' estimo, mai no ens discutim, en tots els àmbits ens entenem d' allò més bé.
És el meu company de viatge des de fa quinze anys" Va concloure la jove. " Però…?" Va preguntar ell encuriosit. Ella no va tenir pudor de confesar-li que alguns cops es va fixar en altres homes, nois, fins i tot va tenir una història amb una noia als setze.
" I ho trobes bé? Anava fent en Manu que no amb el cap." Ecolta, no són banyes que durin, només es tracta de trobar una amistat sexual amb qui jugar unes hores. És un fet natural" li va raonar ella mirant-li els ulls i els llavis, demostrant-li que es podia encetar un bell procés de seducció.Se' l quedà mirant en silenci durant uns instants.
En Manu es va començar a divertir, advertint que aquella dona que tant es mirava quan era a la pubertat, se' l mirés així. " M 'agrada" va engegar en Manu. " El què…?" Preguntà la Iolanda amb un somriure juganer. " Que me miris així, mai no m' ho hagués imaginat". Ella tornà a riure, mostrant unes dents blanques, ben fetes. " " Fa quatre dies eres un marrec, un trapella que s' enrotllava amb nenes" Sentencià la dona." Manu, t' importa que una dona porti l' iniciativa tot seduint-te?. T' adverteixo que això no implica lleugeresa per part meva" -tot acariciant-li la bruna mà- "El meu cos és meu i ja no hi ha herois o pendons". Ell se la mirava de fit a fit i li proposà d' enllitar-se. La Iolanda li va dir que li feia il•lusió la idea, però no n' era el dia. " tard o d' hora acabarem cardant si quedem" va vaticinar ella.
El més important era la seducció, de com n' arribava a ser de bonica. Dues persones enraonant tirant-se floretes fent ús d' una veu sedosa, plena de propostes no verbals. Ambdós es despullaven amb la mirada satisfent els seus sentits, agafant-se de la mà per sota la taula per no ser descoberts, en Manu advertint un inici d' erecció molt càndid, de xocolata.
En sortir del bar, van dir de quedar, de sopar junts i estimar-se tendrament per unes hores. Es van acomiadar fent-se un petó als llavis, informal, de gran amistat.
