Somnis Tricentenaris / Poesia de Maria Dolors Vallverdú / CORBERA

CORBERA

S’esborra de l’arena
el solc de la tempesta
i el vent crema en els llavis
brases de soques ermes.

La batalla domina
fondals i valls esquerpes,
no queda res, no queda
només un ritme sec,
només el plor perdut
i la sang arrencada
en el moment més alt
de l’hecatombe negra.

El sol és tan amunt
que ni al castell enveja.
Tres vegades desfeta
i encara el teu esperit,
imponent fortalesa,
teixeix llum de demà
que va baixant per l’Ebre.


Maria Dolors Vallverdú