Cercador
Cor de poeta
Un relat de: Toni Arencón AriasEn un món homogeni de formes indeterminades,
l'existència efímera
es transforma en compulsiu dolor en el cor dels poetes
que teixeixen paraules,
gravant fràgils poemes sobre murs d'acer,
presoners d'un temps accelerat
guardians de l'alba boirosa i l'ocàs tenebrós.
Impossibilitats de veure, persisteixen en mirar,
incongruent insistència (sentir),
perspectiva amagada del verb estimar.
Amb l'essència de la individualitat
perceben
l'aroma de la rosa al jardí de roses.
Primerenca consciència d'un destí literari incert,
un camí de sentiments, de soledat, d'emocions,
de versos amagats,
repetint que han perdut, només,
la clara percepció de la utilitat del temps.
Comentaris
-
Potser [Ofensiu]Renée Vivien | 30-05-2010
els poetes són fora de la realitat que els envolta, almenys mentre escriuen versos o n'hi ha d'altres que en fan poesia de la seva realitat. Aquests, darrers suposo que són uns privilegiats.
Quina deu ser la raó d'escriure versos, de "sentir" com dius en el poema?, possiblement deu haver tantes raons com poetes.
Molt interessant el teu poema-reflexió. -
Un que veig de treballat![Ofensiu]llamp! | 24-03-2010
El teu poema és treballat i sentit. Utilitzes metàfores i altres recursos estilístics.
Felicitats!
llamp!
-
Els sentiments del poeta[Ofensiu]Fada del bosc | 17-02-2010 | Valoració: 10
el llegeixo i rellegeixo, cada vegada m'agrada més.. I és quants versos no estan escrits amb dolor...com tu molt bé dius amb cor de poeta
l´Autor
34 Relats
216 Comentaris
204017 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
Toni Arencón i AriasNôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII
El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."
Col·laboro a:
Lo Càntich
www.locantich.cat
Revista digital de literatura, art i cultura
On esteu convidats a participar-hi
De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".
Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.
per retornar-vos el nom de cada cosa"
Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu
LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS
Últims relats de l'autor
- L'home de l'escombra
- Indoles, escatols i sulfhídrics
- Tradició matriarcal
- La llum d’una estrella
- Fes-me dormir... Fes-me somiar...
- Oli de seda sobre carn
- Memento mori (recorda que has de morir)
- Sé que vindrà
- Un globus blau
- L'últim mot de l'arbre de la llengua
- Lament a la Mare de Déu
- Dodó (el pescador de somnis)
- És sempre la falta anterior a la culpa?
- Barrots sense metall
- L’essència de la por