Constants vitals

Un relat de: somniseva

No és ni fred ni calor
És la mirada perduda
d'una vida sense sentit

No és voler quelcom
És desesperació
Senzillament

És el retrat d'ella
Allà asseguda
Esperant la seva fi

Sense cridar
Ni dir res més
No és ni fred ni calor
És solament
Que el seu pare s'està destruint.


Comentaris

  • Renovació[Ofensiu]
    franz appa | 23-01-2008

    És un poema amarg, molt. D'una bellesa amarga, molt ben pensat i "executat".
    Destruir, la paraula que tanca el poema, és una de les paraules més fortes que un pot triar per a un final.
    I, tanmateix, tots els finals són destrucció. I ... renovació. Com ens explica la filosofia vèdica, tota la realitat és un cicle continu de destrucció i creació , dos platerets de la balança que un tercer manté en inestable equilibri.
    Ens agradaria pensar que la destrucció del pare alliberarà la filla de la cadira on es manté presonera, esperant...
    Una abraçada,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de somniseva

somniseva

38 Relats

54 Comentaris

42117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vull ser una noia senzilla, amb paraules senzilles, però que la senzillesa tingui el poder de la maduresa.
Vull viure aprenent.

Us deixo el meu mail, per si em voleu escriure somniseva@hotmail.es