Confidències II

Tant de bo, en aquesta Terra nostra, totes les arrels libessin un mer bri de la teva espontània energia -que comparteixo plenament-, només llavors, hi hauria llàgrimes de joia per nodrir-ne de noves.

Aquest horitzó és possible. Les teves paraules ben segur que ho veuran.

Una abraçada.

quina sorpresa veure a la introducció que el meu "rebot nacionalista a meitat de classe" ha estat el causant d'aquest poema teu!! m'ha fet molta ilusió! Fa poc t'havia llegit els últims poemes que tens publicats i m'havien agradat molt i ara t'estava llegint els més antics i de cop he vist el meu nom! Saps? d'aquell poema en podria fer una segona part... perquè fa poc vaig entregar un treball escrit en català a un d'aquests professors magnífics que dónen les seves classes en castellà i al fullejar el meu treball em va dir alguna cosa així com: en català?? mmm... espero que treguis una molt bona nota a l'examen... Jo alucinant! li vaig dir -amb tota la diplomàcia del món, això si- que si no entenia alguna expresió que em digués dia i hora per anar al seu despatx i que ja li aniria aclarint pàgina a pàgina, dubte a dubte, que per a mi, tot un plaer d'ajudar-lo a perfeccionar el català! jaja! em va respondre: "bueno bueno.. ya me las apañaré.." És increïble..
Bé, no res! que jo, des de la facultat, seguiré resistint a les adversitats! una abraçada.