Confessió d'un poeta

...dediques als teus ulls verds. Què bonic és veure cóm t'obres i deixes que els teus sentiments s'expressin lliurement.

És molt sensible, personal, intens. És una meravella.

Un barret per vos.

Confessió d'un poeta, la confessió d'un enamorat. On els seus versos, els seus sentiments, les seves passions i obsessions, es transformen en dolces paraules fruit de les inspiracions; inspiracions que l'amor t'ofereix, i llavors t'adones que estàs enamorat, i que ho estàs bojament, perquè el fet de tenir el seu pensament tot el dia, et fa veure que el teu cor no té lloc per a res més.

tu ets la lira
que sona dins els meus somnis
i m'indueix perquè escrigui,
i ho faci només per tu.

Si això és estar enamorat,
llavors ho estic,
i bojament.

Si una persona ens inspira a escriure, i la seva imatge córre sempre per les nostres venes, llavors, podem adonar-nos de què certament, estem enamorats.

Preciós!!

se m'oblidava valorar-te... jo sempre tan ordenat oi?

Res més bonic, rés més dolç que el teu dubte: "si això és estar enamorat, ho estic". Paraules des del deconeixement, des del desconcert, des de cada una de les sensacions que tan bé descrius, que tan bé evoques, que tan bé encomanes.
Els versos d'aquest poema s'han de recitar, xiuxiuejant, a l'orella de "la lira dels meus somnis"

que m'ha agradat descobrir la teva musa i admiració enmig d'uns versos tendres i suaus. També les teves fotos.

Glòria

M'ha agradat molt la poesia! L'he trobat molt bonica... és preciosa tota ella... ;)
En saps molt d'escriure! Continua així... :P

Ah, he entrat a veure les fotos, són molt boniques i originals. Pel què veig al final ja vas trobar la web que volies... :P

Una abraçada i petons!!

Gorwilya

P.D. Gràcies pel comentari! I sort amb el carnet de conduir!!

Ara comprenc el que t'han dit Brumari i Quetzcoatl (els escric en majúscules, jo, perquè a tots dos també els consicero poetes en majúscules i no imito a Salvat.-Papasseit). També, com Brumari, crec que fas uns poemes en què les imatges
la lira que sona en els meus somnis = La MUSA, per la qual tu escrius o bé
quan apareixes com un ànima/volo capatultat per la teva visió
fan que escriguis comho fa un POETA. Així de clar, Equinozio.

Continua així perquè la LLENGUA i nosaltres t'ho agrairem.

Molt petons

He xafardejat les fotos de les que tens link a la biografia i veig que ets un artista complet i que la destresa va fins i tot mes enlla del teu do d'escriptura.
El poema es precios, intimista, amb missatges ocults per persones estimades, per els quals has exhalat l'anima sobre el paper, i amb molta eleganica...
M'encanta, tot i no ser religiosa, aixo d'

"ets un santuari
ple de fe i esperança."

Tens un cor molt tendre i les paraules li fan cas!

Felicitats i una abraçadassa!!

m

El teu poema es ple de tendresa
I denota un enamorament cert
Vers tot allò que estimes .
Respecte al teu comentari
No vull anar mes enllà de lo que
El poema expressa . Si es veritat
Que en aquesta vida sa de mirar
Endavant i lluitar .
Però també es cert que fondejar en
Els records es un altra manera de saber com lluitar .
Una abraçada..........