Confessa!!! (epíleg)

Aquest escrit fou entregat als jutjats de París a dotze de gener del dos-mil cinc. El cas fou reobert, i a Isabelle De Jeker li caigueren vint anys de presó per còmplice de quàdruple assassinat. Jo, el seu advocat i un dels més prestigiosos de tota França, no vaig poder fe res contra la serenitat amb la que Isabelle afirmava que fou sa germana, i que ella l'encobrí. Abans de tot, vull dir-vos que aquest escrit és la confessió d'un crim, no pretén entretindre el lector amb una història policiaca, o de suspens, com deveu pensar. Al jutjat, jo vaig al·legar que les proves eren contradictòries: com podia ser que la Mélodie guardés cinc anys el ganivet esperant a netejar-lo? I que feia l'àvia, amb quasi noranta anys, tafanejant l'habitació de la germana d'Isabelle? El caràcter de Mélodie també era contradictori: com és que mai mostrà el mínim gest de culpabilitat, com és que es passava el dia dardant pel jardí amb la consciència que havia assassinat quatre parents i havia clavat un altre a la presó? I, a més, era un triple assassinat, perquè deveu recordar que l'autòpsia confirmà que Jeanette ja estava morta quan l'apunyalaren, per un vessament cerebral. Realment contradictori. Però no serví de res contra l'Isabelle, que no parava de reiterar que si no anava a la presó no moriria tranquil·la. Em vaig resignar i vaig abandonar el cas, dient que no podia defendre una dona que no volia defensa. Passaren els anys, tot s'anà oblidant poc a poc, aparegueren més casos interessants i l'Isabelle De Jeker continuà, fins al dia de la seva fi, caminant pels deu metres quadrats de la seva cel·la, amb un somriure d'orella a orella i el cor ben tranquil.

Jean-Claude Levont