"Condonis pius"

No podia ser. Aquella maquina expenedora de condons s'havia tornat folla. Això no podia passar. Era totalment inconcebible el que Miquel estava vent dins d'una discoteca de Roma, on hi havia anat a caure per una casualitat no desitjada.
Miquel, havia viatjat a Roma, per a fer un treball sobre els frescos de la Capella Sixtina. Seria la seva tesi de final de carrera. Ell mai s'havia embolicat en qüestions massa pragmàtiques. Li agradava molt més vaguejarà per sobre dels niguls, en quan tenia l'ocasió.
A Antonella, l'havia coneguda mentre es trobava amb el cap mirant la cúpula de la capella sixtina. Just quan havia baixat el cap perquè ja li començaven a fer mal les vertebres cervicals. Feia més de quinze minuts que estava mirant el fresc. No podia llevar la vista del fragment de la creació. Quan va posar el coll en situació normal, va veure una atlota rosa, nas clarament romà, faccions una mica seques, però sense rompre les proporcions de la cara. Uns ulls marrons mesclats una mica de color mel. Els cabells de color burdeig, li caien com una cascada amatent per a sobre els seus hombres. Aquells ulls se l'estaven mirant amb una suavitat, ben igual i ells mateixos l'acaronesin.
- Bon jorno
Se li va dirigir al Miquel, mentre acabava de ficar un foli dibuixat dins la carpeta.
Bon jorno, contesta el Miquel, amb cert mimetisme
Non capicho italiano
No és un problema. Jo sí que parlo correctament el català.
Mentres miraves els frescos, he pogut sentir els comentaris que, supós que inconscientment feies.
És la llengua sobre la que vaig fer la meva especialització en filologia.
Ara faig un monogràfic de dibuix artístic.
El Miquel, una mica esverat encara, li demana.
Et vendria de ganes prendre un cafè. Encara no sabia com ho havia fet d'una manera tan ràpida i tan impensada. Al Miquel li costava deu i ajut prendre desicions ràpides. Més d'una vegada havia perdut possibles instants màgics per aquesta indesició. En canvi en aquells instants una força extranya, l'impelia a actuar amb una fermeça i seguretat com mai havia tingut.
Si, li contesta Antonella, que aprofitar per a presentar-se
Sortiran de la capella fins arribar a la plaça, on el sol començava a caure sobre una de les taules d'un cafè.
Be, tot l'enrotlle, ara no els vós contaré. Va ser molt maco, molt romàntic, varen passar tot el dia junts, es besaren profundament i sincerament.Passejaren pels parcs romans. No tenien cap ganes de anar a veure edificis històrics, Precissaven la vida del carrer, el rebombori, sentir el moviment de la vida.
El vespre, després d'anar a sopar d'espaguetti a le volgole, regat amb un vi de lambrusco, En miquel era de la bona taula. Decidiren anar a ballar una mica a una discotèca. El Miquel es deixava portar per l'Antonella sense oferir ni el mínim de resistència i al mateix temps sense ser massa conscient d'aquell enamorament sobtat.
L'Antonella sense cap tipus de complexe li proposar que partisin de la discotéca, tot després d'haver ballat una estona i animar-se amb un chupito d'un licor italià que els va fer entrar en calor. Antonella que vivia amb una companya de pis, sabia que aquell divendres no hi seria. Tenien un sopar amb els companys de l'escola de teatre.
Ja vós podeu imaginar cap on s'encaminaren.
Be, no vós vull entretenir massa. De la maquina expenedora de condons li sortí una capsa molt especial. No massa estreta. En portava cinc. No els va trobar massa cars. El que era increïble, era que en el front de la capsa s'hi podia veure una tiara enmig de dues claus. No vós podeu imaginar la cara d'astorament. Una capsa de condons amb l'escut pontifici. Que no podia ser, s'exclamà el Miquel.
Agafar la capsa. Se la posa a la lbutxaca de la jaqueta i va sortir cap a on estava l'Antonella. I li va mostrar.
Antonella li contesta: Ai, Miquel, no et deus estranyar gens. Segur que no has llegit les darreres noticies. Be resumint una mica, fa un parell d'anys és va trobar un gran forat en el Banc Ambrosiano. Algú havia posat la mà i de mala manera. Llavors per rescabalar la seva falla econòmica es reuniren els seus economistes i decidiren que tenien que invertir en una empresa en expansió. Com no han tingut massa manies. Varen crear una franquícia de preservatius amb el segell pontifical per donar-los el màxim de fiabilitat, sobre tot tant a Europa com als països del tercer món. Canviaren el seu missatge d'oposició als preservatius i feren una campanya prou sonada aconsellant la seva utilització.
Quan obris la capsa, igual encara t'astores més.
En Miquel tenia els ulls com a plats, no sabia el que dir, ja que recordava el marru que havia ocorregut a l'estat espanyol amb la conferència episcopal i que s'havien negat totalment a la utilització del condon.
Antonella li digué. Mira a la capsa, hi ha una nota on especifica que cada cop que n'empris un, clar està de la marca "Condonis Pius", tindràs una indulgència plenària, i et seran perdonats tots els pecats venials.
Miquel, no sabia que dir-li. Se'n feia creus que poguessin arribar a un grau d'hipocresia tan gros.
Be, li digué a Antonella: - Que hem de fer?
- Doncs podríem anar a rebre un parell d'aquestes indulgències, no et sembla. El plaer suposo que serà diví si ells t'ho recomanen i es posa a riure, amb aquella rialla fresca .
S'agafaran de la mà i enfilaren cap a la porta de sortida. Aquella nit a en Miquel i n'Antonella els s'hi foren perdonats tots els pecats venials i jo diria que també algun de mortal.