Condicionals

Si em negares una nit el foc estrany que contenen els teus besos…
Si com l'ombra de la nit perderen la seva forma les paraules d'amor amb què arribes fins al vora del meu cos…
Si com una au errant que per fi troba un destí del meu costat et distancies i et converteixes en somni persistent…
Si cessares de pronunciar cada síl·laba del meu nom amb la teva veu més íntima…
Si cada pas teu deixara de ser la premonició d'una carícia…
Si les teves mans penetraren no la fam del meu sexe sinó el profund i doble espill que l'adéu reflecteix…
Si no tornares de nou després d'allunyar-te per tornar…
Si en l'amagatall del teu silenci no em trobes, recòndita llum en què la teva essència flueix per a donar-se…
Si les teves mans no desfan la meva soledat i obrin els teus records…
Si tindre'm entre els teus braços no desencadena la teva joventut i la retorna vívidament …
Si et dirigeixes al paisatge en què un adéu no existeix en el gest però sí en la mirada…

Encara així, l'olor viu de l'amor que ens recorre et faria rondar-me.

Encara així, la força innegable del que un dia ens vam donar et portaria a mi en forma d'ahir que no pot esquivar-se.
En forma de somni que es sostindria en un bes minúscul i etern.
En forma de passat inesborrable.
En qualsevol de les formes precises que pren l'amor quan es nega a ser únicament veu silenciada en la memòria.