Cercador


Llista categories

Condemna

Un relat de: AVERROIS

La immensitat s'escolta en un cel

que replet d'estels em mira

amb milions d'ulls.

La nit sense cap soroll

m'envolta i em fa esgarrifar

amb un petó suau del vent.

Llunyanes, les onades em canten

el seu dol de vida i mort

quan arriben a la platja.

I un dubte de mils d'anys

em contrau l'ànima, perduda

en el fons del temps.


Comentaris

Afegir comentari
  • Ah! [Ofensiu]
    Unaquimera | 30-09-2006

    Les onades, aquestes cantaires encisades i encisadores... els estels al cel llunyà... el temps que mai no passa o que s'escola com el vent...
    Un paisatge preciós, ben dibuixat.
    Bons recursos per expressar en tan poques paraules sentiments i emocions que traspassen la pantalla.

    Després de gaudir del teu poema, t'envio una abraçada lliure i suau, sense esgarrifances,
    Unaquimera

  • Un luxe, una meravella[Ofensiu]
    gypsy | 27-09-2006 | Valoració: 10


    intens, ple de sentiment i amb una rima interna que ratlla la perfecció.

    Per a mi, una petita joia!

    petons!

    gypsy

  • ,,[Ofensiu]
    Dante | 27-09-2006 | Valoració: 10

    I dolçaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371445 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits
Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!





Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >