Cercador


Llista categories

COMIAT (títol provisional)

Un relat de: aurora marco arbonés
COMIAT

El déu sol, gelat, llepa les finestres
en un simulacre de minsa escalfor.
Agonitzen fulles, caduques, mortals;
ja són les darreres
amb fosca mortalla en tomba d’asfalt.

El somrís se’m glaça en moure’s el tren;
ell es fa petit, cada cop més lluny,
com decreix la lluna en seguir el seu cicle,
com els ossos minven cansats d’aguantar
tant viure en la vall de plors i alegrança.
Es va fent petit, quan un sol revolt,
esborra inclement la mà que acomiada
i em deixa gebrada en el càlid seient.

El sol, insistent, vol portar consol
al fred que s’arrapa glaçant les entranyes.
Ha estat nul l’intent:
només el seu foc m’escalfa l’alè.




Comentaris

Afegir comentari
  • em diexava...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-03-2015 | Valoració: 10


    la valoració!

  • El cor se'm fa petit...[Ofensiu]
    Núria Niubó | 14-03-2015


    Una melangia em va penetrant, llegint lentament vers a vers, en aquest intent nul que demana a crits l’escalf per l’esperit.

    He llegit vegades aquest poema i sempre en acabar m’he sentit incapaç de dir res; a mi se’m glaça el cor, se’m fa petit.

    En aquest “Comiat” de tot i de res, ens reflexes, d’una manera magistral, aquells petits, insignificants i alhora intensos estats d’ànim que no per ser fugissers deixen de ser punyents.

    Una càlida abraçada per fer-te més plàcid l’escalf
    NÚRIA

  • Un poema tan real...[Ofensiu]
    Naiade | 01-03-2015 | Valoració: 10


    ...que descriu tan bé les sensacions, sentiments...i la fredor que glaça l’ànima quan la inevitable pèrdua se’ns presenta i mai no estem preparats per assumir-la...que bé t’expresses Aurora; i tant que ha de veure la llum el que tens entre mans. Endavant que val la pena.

    Una forta abraçada

  • Sol d'hivern[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-02-2015 | Valoració: 10

    Suposo que el sol lleidatà s'agraeix amb les mans obertes quan es deixa notar. A vegades s'amaga darrere la boira, però hi és. Com les coses que se'n van. El tren s'allunya, l'estació, roman. Les fulles que cauen, tornaran per la primavera. I ja no en falta gaire! Escriu el poemari Aurora, viatja i no paris d'escriure! Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

251734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Afegir a preferits
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >