Comiat d'una gran amiga.

Un relat de: Somiadora Emboirada

Sempre estant juntes
no ens ho podiem pensar mai,
ara fa poc ens contes
que el què vols és marxar.

Tots ens quedem igual
amb ganes de que sigui broma,
però tu vols arribar molt a dalt
i creuc que ja és hora.

Et vam intentar convèncer
però de res no va servir,
ara només ens queda intentar vèncer
la rabia i la nostalgia que ens fas sentir.

Comentaris

  • Comiat, però no definitiu[Ofensiu]
    Unaquimera | 07-02-2008 | Valoració: 10

    Avui torno a passar per llegir-te i he decidit començar pel començament, que és una bona manera de conèixer l'obra de qualsevol autor.

    Pel que he llegit en la introducció, el poema neix d'una situació real i en ell manifestes el trasbals que et va provocar la decisió de la teva amiga. La senties tan a prop que no podies imaginar que marxaria mai del teu costat...
    Ho trobo ben expressat, amb senzillesa i emoció manifestes.
    De totes maneres, sembla que us separareu però no us perdreu l'una a l'altra: això és el que us desitjo!

    Bé, avui t'ofereixo com a lectura un relat sobre dues persones que estan a prop, molt a prop, però no es coneixen: Finestra d'anada i tornada. A veure què et sembla...

    T'envio una abraçada d'amiga,
    Unaquimera

  • Carme[Ofensiu]
    casanz | 07-06-2007 | Valoració: 10

    M'agrada molt! em fa goig que l'hagis publicat!
    tranquila que sempre estarem juntes perquè 16 anys de convivència no es perden en tanta facilitat!
    gràcies

  • una gran amistat[Ofensiu]
    àngela* | 04-06-2007


    M'agrada

    És inspirat en la vida real no?

    Sempre estareu juntes, segur
    Res vos separarà

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Somiadora Emboirada

Somiadora Emboirada

28 Relats

55 Comentaris

33147 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Llibertat i sentiments són dos paraules que em defineixen. Em considero una persona carregada d'emocions i sentiments, que la més insignificant brisa d'aire em pot despertar alguna cosa i fer-me plorar. Aquests sentiments que porto dins, no tinc la facilitat de trure'ls a fora, no els puc alliberar si no és per escrit. Aquest és el resultat i la causa dels meus escrits: uns sentiments que porto dintre i que no hi ha manera d'exterioritzar-los si no és per escrit.




somnisemboirats.blogspot.com