Com una cuca sense llum

La llum,
que ahir intentava
cegar-me,
enmig d'una gran penombra d'ombres abstractes,
s'ha tirat enrere.

Ara busca trobar-me,
i il·luminar un nou camí,
de tornada,
cap un paisatge amic,
on poder parlar de tot,
sense que em digui res.

Ahir, aquesta llum
va voler violar la meva claror,
color de vent,
que xiscla...

Retinguda en els seus braços,
besant les cantonades caminades,
ja fa anys;
penso.
Més ben dit,
et penso.

Sé que res,
pot tornar.

Tot i així busco,
entre l'estranya paret de l'oblit,
un record embogit,
d'unes tardes
sense adreça.

Així és com camino jo,
sense tu.

Com una ànima sense esma
com un mirall sense reflex,
com una cuca sense llum.