Com un estel fugaç

Un sentiment que va més enllà de l'amor i l'amistat... sentir-se protegit per la seva mirada i segur en els seus braços.

Ho has dit de la forma més natural, com sense voler, com un ‘estel fugaç'... volen que l'altre persona, ‘ella', ho sàpiga, però sense dir-li... amagant-te, però volen ser descoberta...

M'ha agradat especialment:
"Com un estel fugaç
deixant el seu rastre
al travessar la nit,"
... maco... belles paraules per bells sentiments.

una abraçada,
Jordi.

PD: m'agradaria aclarir una petita confusió... no sóc de Sabadell. Potser el meu comentari i la meva biografia t'han portat a pensar això, però no. El meu poblet (oficialment no arribem ni a la categoria de poble) és més petito, i malgrat això, al igual que Sabadell disposem de dues estacions de ffcc... en l'únic que som més grans que Sabadell és en que la nostre universitat és força més gran (per no dir molt!)... i que sense desmerèixer Sabadell, la nostre terra és més bella...
Bé, i si encara no sap d'on sóc, només dir-te que, ferrocarrilment parlant, el teu poble és l'única separació entre el meu i Sabadell... ‘y hasta aquí puedo leer'.
M'ho faig complicat, en lo fàcil que seria simplement dir el nom del poble (que tampoc és cap secret)... com m'agrada embolicar-me!

és un poema que hauria de llegir la persona a qui va destinat, perquè s'adonés de tot el que sents per ella, i de tota la seguretat que t'inspira. Hi ha un detall que em fa pensar que realment és una persona molt especial, oi?
És una llàstima si realment no li arriba mai!

No vull deixar d'agrair-te tots els teus comentaris, que m'han agradat molt i m'han fet molta il·lusió! No t'havia comentat res encara, i em sabia molt greu, però ja veus.... ja he fet el primer pas!

Un petó!

Ulls protectors de mirada somrient, abraçada calorosa amb mans tendres i segures, passen fugaçment al llarg de la vida. Agafar-les, tenir-les, copçar la seva força i la seva dolçor és ideal. Fer-ho és genial! Vos heu provocat irrupcions de sensacions suaus, tendres, bells com el vostre poema. Deixa'm perdre entre els teus versos i deixaré de buscar perquè amb això sóc una mica més feliç.

et segueixo llegint, i m'agrada....com descrius tots els detalls que ens fan estimar, i que, extranyament, es valoren diferent (les mirades, el contacte de la pell, les abraçades), si venen d'algú realment especial per nosaltres...
felicitats, molt tendre...
salut i revolta!!
sílvia