Com un àngel

COM UN ÀNGEL

M´he vist al mirall dún carrer
a l´aparador d´una botiga
i he vist el meu rostre,
a mi,
semble un àngel.
Surfege pel carrer a càmera lenta,
el meu alé intoxica l´aire
i entre la boira només veig ombres de fum,
els cotxes xiulin,
els ocells xiulen.

I m´arrastro fins un metro
que amb vol cel·lestial arribo,
linea verda?,
o linea vermella?,

... pense blanca.

Sóc a un vagó massa il·luminat
on gent de tot tipus em mira,
i em mire,
a mi,
en la foscor d´un cristall em reflexo,
sóc macu,
semble un ángel.

Sóc un ángel de la nit atrapat a la llum del dia,
perdut en el temps,
al metro tots els colors em miren,
em deuen comfondre amb algún artista,
i els seus noms de cera parlen,

m´acrebellen per l´esquena.

Jajajajajajajajajaja ja ja,
ells van a treballar,
i jo sóc tan macu.