Com els microbis

Ella diu que m'odia. Sí, ho diu molt sovint: M'ODIA! I quan ho diu arronsa els llavis a la francesa tot alçant les celles i infla els ulls d'aqueixa manera tan exagerada que a mi em sembla meravellosa, ai! Bé, hauríem d'analitzar per què m'odia. He de reconèixer que sóc un xic ben parat; vull dir que sóc alt, més aviat guapo, de bon cos, gairebé gosaria dir atlètic; no excessivament estúpid, gairebé gosaria dir intel·ligent. Ni tan sols tinc un caràcter insuportable, si bé hauré de reconèixer que tampoc sóc un tros de pa jovial i simpàtic. Però sóc un bon partit, vaja! Llavors, per què m'odia? Potser perquè l'estime massa? Potser perquè no l'estime gens? No ho sé. Je ne sais pas, que diuen els gals... Merda, aquesta coca és bona. Tot just passar pels meus narius, ja m'ho ha adormit tot. Em jugaria el coll a què aquesta farlopa està tallada amb speed, et posa més xarrador! Pum, pum, pum, pum. Ei, què passa? I la puta música? Que algú pose música. Però com em torneu a posar porqueria operassiontriumfera provoque un genocidi. Faig una bona neteja ètnica en aquest apartament dels collons i ací no queda ni el pollegó. De què estava parlant? Ah, sí! Ella. Ella que m'odia. M'odia o m'estima? I don't know, que diuen els british. Ah, ja ho tinc! Tal volta ella m'odia, perquè no pot evitar estimar-me. Oi que sona bé? Caguenlaputa, estic fet tot un psicòleg. Oh, Vanessa, Vanessa, dis-me per què m'odies, reina meua. Sí, la pròxima vegada que la veja li ho preguntaré. Hòstia tu! Em pense que em faré una altra ratlleta. Ja us he dit que aquesta farlopa està bona? Només tres-centes vint-i-cinc vegades? Doncs us ho torne a dir, trompellots. M'agrada aquesta farla. Oh, oh, oh, oh! Algú ha posat els Rage Against The Machine. Qui ha sigut eixa ànima magnànima? Que m'ho diguen. Necessite retre un etern i merescut homenatge a aquesta altruista persona. Pam, pam, pam! Ieaah! Massa compacta i sòlida de so i ràbia. Ei tu, you filthy cocksucker! Ja tens preparades les ratlles? Collons, ets més lent que un jonqui amb les venes farcides d'heroïna tailandesa. Vinga va, porta, dus, que ja tinc preparat el tubet. Sniiiif... sniiiif... mmm... Uauuu... el nas, la gola, la llengua... Ei, Bert, eixe retrat de la paret de la boda dels teus pares és interessantíssim. Per què les dones sempre es casen de blanc i els hòmens de negre? Ha de tenir-hi algun significat. A vore, potser la dona representa la puresa immaculada, la innocència, la virtut que sempre se li suposa a una mare futura. Ha arribat al puto matrimoni verge i neta com un detergent biodegradable. L'home, en canvi, representa la seriositat, la formalitat, la força, la seguretat que només pot donar un tratge negre, una corbata fàl·lica i un bon bigot de picoleto. Xe, Bert, fes-me cas i posa eixe retrat cap per avall com el Felip V de Xàtiva. És el millor que podem fer amb la santa, reaccionària i repressora institució matrimonial. Bo, com anava dient: Vanessa, per què no m'estimes? Sí, ja ho sé, als teus pares no els agrade. No passa res, cap problema. Als meus tampoc els agrade i no es queixen tant. Probablement vaig ser un incident inesperat, un "petit" i esgarrifós sotrac en la seua vida de petitburgesos patètics. Whisky, ara necessite whisky. Què és això, un gotet amb un sollet sobrat? Vés a pasturar, renoc. Algú em pot acostar una puta botella de whisky? Vaja una merda de festa. No thanks, Ray, pastilletes no, que després em pose massa nerviós. Què passa, Vanessa, per què no els agrade als teus pares? Perquè són arquitectes amb ínfules de dur una vida social brillant i ostentosa? Bé, en realitat, l'arquitecte és ton pare, clar. Ta mare no, ta mare és... no sé què és ta mare, però té una gran personalitat. I encara té un bon cos. Potser un dia me la follaré, ha, ha, ha... Li direm l'arquitecta. Probablement no en sabrà un borrall d'arquitectura, però té una cara d'arquitecta! Ei, passeu-me eixe porro, degenerats, animals de cova. Doncs saps què passa, Vanessa? Que els meus pares són metges. ELS DOS! No són prou bons per als teus? Per què? Perquè treballen per a la Seguretat Social? Perquè no van a les festes de la xusma podrida de diners ni tenen un Mercedes? M'importa una merda! Pearl Jam! Això sona bé. Iuhuuu! Gonna save you fucker,... Not gonna lose you. Feeling cocky and strong,... Can't let you go,... Too important to me. T'han dit mai, Bert, que ets un gran disc-jockey? Tot el que envolta la teua vida m'encisa. Qualsevol dia em tiraré la teua nóvia. Saps massa bé que té un cul magnífic. Ei, no em mires amb eixa cara de psicòpata, que pareixes l'Hanníbal Lecter. Vanessa! Quant de temps fa que no et veig? Caguenlaputa! Però si en realitat t'encantava la meua personalitat. Per què et vas enfadar amb mi? Perquè a tu no t'agrada la farla? Ni la maria? Home, ja sé que ets una mica rareta amb això, però jo et perdone les teues manies, ningú no és perfecte. I si alguna vegada em vaig posar violent amb tu, va ser perquè anava superpassat, ho saps massa bé. Tothom té una mala nit. Però tu tampoc ets la Teresa de Calcuta, reina. Encara em recorde de les teues borratxeres apoteòsiques. Anaves tan bufada que et posaves a pixar al mig del carrer. I tots mirant-te. Ho, ho! Tota aponada al rastell de la vorera amollant el raig finet de pixum i la gent rient-se sense parar. Redéu, quan volies eres més basta que un forcat. Ei, Lluís, eixe costum que tens de fumar-te tot el canut sencer és molt lleig. Passa'l ja home! Que els altres també tenim dret a la vida. On heu pillat açò? No està mal del tot. Segur que és del Roig. A voltes té un haixix bastant interessant. Vanessa, ara que no em sents t'ho diré, t'ho diré per primera vegada: t'estime. No puc deixar de pensar en tu ni un segon. Hòstia que passat que vaig! Però és veritat que t'estime, Vanessa. El que sentia amb tu quan follàvem no ho he sentit mai amb cap altra dona, t'ho jure. Els nostres cossos... no sé... estaven supercompenetrats. Era com si, com si... com si ens convertírem en un sol ésser, un ésser espiritual d'amor. Sí... Ara vull cervesa! Queda birra a la nevera? Emcaguendéu! Res, ni cas, toca't el nas! Tothom ballant com si no estiguessen bé del cap. Al final m'hauré d'alçar jo. Uau, els Nirvana! Eren bons. A mi m'agradaven. Què li va passar al seu cantant? Es va suïcidar? Es va morir? Es va evaporar? No me'n recorde, però m'agrada la seua música. I need an easy friend I do ... with an ear to lend I don't think you fit this shoe I do ... won't you have a clue. Vanessa, no m'odies, no puc suportar el teu odi. No veus que això em destrueix? Jo vull tornar amb tu. M'importa una merda tot sense tu. No podré oblidar mai els teus ulls, la teua mirada, la teua veu, la teua forma especial i calculada de tirar-te els cabells cap arrere, la teua olor, les teues piguetes de la cara, el teu meliquet... el teu sexe... Vanessa... A vore Mac, porta això cap ací, profitós, que ho vols tot per a tu. Ug! Uf! Buf! Puta ratlla, em pense que m'he fet sang al nas. Ostres, tu! Quin cegot! Algú em creurà si li dic que estic veient com la realitat es fragmenta en mil bocins compostos de partícules lluminoses? No, em diran que vaig passat. Potser... Hòstia, els Guns'n'Roses! Quants anys! Ara sí que m'alce a ballar. Ei, ei, ei, Welcome to the jungle. We've got fun 'n' games. We got everything you want. Honey, we know the names. We are the people that can find. Whatever you may need. If you got the money, honey. We got your disease… Bum-bum-bumm... nooo, hòstia quin mareig. Oh! Compte! Imbècil a terra... Merda, quin bac més bovo. Sóc un aligot. Una mica més i em trenque el nas. Bé, bé, no passa res, no m'agafeu tots, que em maregeu. Jo el que necessite és una altra cerveseta. Thank you man. Una bud sempre serà ben rebuda pel meu sofert estòmac. Ara torne a seure al sofà i en pau. Uf, que bé que estic. Vine ací, Mireia. Busques cadira? Seu damunt meu, reina, t'assegure que hi estaràs ben còmoda. Mmm... Hola, com estàs, ja feia quasi cinc minuts que no t'havia vist per ací. Saps que balles molt bé? Oi que està còmoda ací damunt, embolcallada pels meus braços càlids i acollidors? Ja fa temps que vull parlar amb tu. Escolta, Mireia, saps que tens uns llavis molt bonics? Mmm, deixa que te'ls bese... mmm... com ets de bonica. Espera... Sí... dóna'm la llengüeta... mmm... Em pense que estic agafant calor. La teua llengua fa gust a whisky amb taronja amb lleus tocs de cassalla. M'agrada. Ei, què fas, no t'alces. On vas? A ballar? Ah, clar, els Green Day. Està bé eixe grup. Ieaaah, nice guys finish last! Bo, m'acabaré la budweiser i crec que me n'aniré. On? On creus que puc anar, Bert? A casa? A passejar pels carrers i contemplar com ix el sol? A buscar la Vanessa? Que m'odia? Que m'estima? Sí, sí, ja ho sé. Fa dos anys que no la veig i que va començar a eixir amb el borinot del Guillem (que per cert, és fill d'un cirurgià merdós que ara vol fer carrera política). Sí, també sé que fa un any que es van casar i unes setmanes que esperen un fill. I què? Sé massa bé que segueix estimant-me... o odiant-me. No ho tinc clar ni conec amb claredat la diferència. No m'importa. La Vanessa amb un nano! Quina cosa més estranya la vida. Nàixer, créixer, parir i morir. Diuen que la vida és meravellosa. Un enigma meravellós. No ho sé... però rara i fins i tot absurda sí que ho és. Ja em direu quin sentit té tot això. Nàixer, reproduir-se i morir-se. Com els microbis... com els microbis... S'ha acabat la coca? Quina merda de festa! Collons, ja ha eixit el sol! Me'n vaig a casa.