COM A ÀNGEL

Un relat de: Rafaelmolero
COM A ÀNGEL

Et recorres com a un àngel
vestida de blanc,
alegre i distreta;
i sé que en pocs mesos
t’ havies convertida
en una dona eficient,
amb unes mans més fines
que el cotó en pel.
Tant enlluernen els teus ulls
com un sol que algunes vegades
quan et mire m’endormisca
el cant de l’alosa.
Són els meus llavis que murmuren
en la riba de la teua ànima
somnolenta, vacil•lant,
que m’espera entre la brisa
d’ algun miracle, que em torne
el teu calze de paraules
on restaurar-me els teus últims records.
M’he perdut en el dubte rutilant
dels teus dits, sedosos,
perquè jo et desitge amb els meus braços
des del somni de la nit.

11 d’octubre / 14
Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Boniques imatges i paràboles[Ofensiu]
    aleshores | 22-10-2014

    les que fas servir i que li donen al poema l'originalitat.

  • sentiment etern[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 21-10-2014 | Valoració: 6

    Quin amor més profunt es veu en aquestes delicades paraules.

  • sentiment etern[Ofensiu]
    Imma Cauhé | 21-10-2014 | Valoració: 6

    Quin amor més profunt es veu en aquestes delicades paraules.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

84920 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.