Cercador
Columnes vives
Un relat de: Ullsblaus1- Compartir:
Columnes vives
Flors enfiladisses
creixen a un palau
formen lamines ben llises
que al rei la vista li plau.
Columna nua i morta,
guarnida de pètals rosats,
el teu cos de tot hi porta,
fulles i flors colossals.
Fragància que reviu la teva corona,
sobre un bosc ben frondós,
restes durant una estona,
baix d'un arbrell, mandrós.
Sobre el majestuós castell,
hi regna serenor,
mentre el vigilant agafa el fusell
quan hi ha un escàndol sonor.
Vivaces columnes són,
del terra se'n van,
tenen ganes de veure món,
una missió gran.
Tot desapareix amb un toc,
només hi queda natura
amb un tros d'arbre, un soc,
i una ovella sense pastura.
Mentre a la llum de la lluna
crida el bosc,
es forma una llacuna
i de sobte es fa fosc.
Comentaris
-
13 només...[Ofensiu]Brisa d'or | 29-08-2008 | Valoració: 10
Només tens tretze anys! Jo sóc nova i escrius millor que jo. Endavant!
Adéu. -
Marc!!![Ofensiu]F. Arnau | 21-08-2008 | Valoració: 10
Veig que també treballes la rima als teus poemes, i això diu molt al teu favor, doncs, la gent jove que escriu mostra una certa aversió envers aquest tipus de versos. Personalment crec que s'ha de mamprendre poant de totes les fonts fins trobar l'estil personal de cadascú.
En resum, un bell cant a la Natura, aquest teu, i molt ben trobada la comparança entre les plantes i les columnes (vives en aquest cas).
Endavant!!!
Una abraçada!
FRANCESC
PS I moltes gràcies pel teu comentari...
-
Vas millorant i molt[Ofensiu]JOANPG | 20-08-2008 | Valoració: 10
T'estas convertint en un gran poeta. Tens molta sensibilitat, molta imaginació, et vas fent un estil pròpi, i millores la tècnica.
Segueix així, ulsblaus1, i en gaudirem tots. -
Molt maco...[Ofensiu]MarBlava | 20-08-2008 | Valoració: 10
aquest poema en el que la natura i l'escultura s'uneixen per apropar més a l'home a la seva esència, ja que tots venim del mateix lloc.
Expresant amb molta delicadesa, m'has fet somniar amb un bosc encantat en el que unes runes de ciutat perduda prenen vida gràcies a la natura.
L'últim vers és un final preciós, sembla el final d'un conte màgoc.
Endavant Marc!
Un petonet,
MarBlava -
columna[Ofensiu]Joan G. Pons | 20-08-2008 | Valoració: 10
Una columna és un fort suport. I viva encara més. Plantes, Natura, la tornen viva. Molt maco i amb missatge.
Valoració mitja: 10
l´Autor
53 Relats
603 Comentaris
82291 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona, l'any 1995. Tinc catorze anys.M'agrada molt escriure relats, quan els escric desconnecto de tot. Sembla que estigui aïllat jo i els relats sols, i ningú més.
Espero que us agradin molt els meus relats