Cercador
Clam
Un relat de: iong txon- Compartir:
Nascut sense cuirassa, la pell nua i més fina
de tota criatura el més desvalgut
fet per acaronar i rebre carícies
el nadó més indefens, sense amor estàs perdut
Senyor de la creació, la teva autoritat
sense un bec corbat ni urpes
les mans gairebé sense ungles
per fer-ne un bell jardí te l'han donada
Quina malaltia has contret en la nit dels temps?
quin corc vingut de l'espai se't menja el cor?
Has nascut per estimar, però ets cruel com una fera,
irat com una mona contra el teu germà
Tota la terra gemega, i es queixa contra tu
espera que et guareixis abans no sigui massa tard
empastifes l'aire i l'aigua, i delmes l'oceà
i els arbres et reclamen el fruit que vas robar
Comentaris
-
Un bram, de dolor[Ofensiu]Unaquimera | 23-09-2010
Ara que l'estiu ha deixat pas definitivament a la tardor i les vacances semblen molt llunyanes, torno a les bones costums de la resta de l'any i passejo per RC per llegir els autors especials per a mi.
Arribo, doncs, fins al teu espai. i descobreixo que no has enviat noves creacions. així que obro aquest poema teu.
Segurament el que m'ha atret ha estat en primer lloc el mot que li fa de títol... si mires el meu darrer relat, ho entendràs! ;-))
També he de reconèixer que m'ha deixat pensativa la darrera afirmació que fas en la introducció: "Al Caín que tots portem a dintre."
En llegir-ho, crec entendre-ho millor: Tots som cruels i deixem que la nostra ira ataqui el nostre germà, tots fem gemegar la terra, delmant l'oceà, empastifant l'aire, robant el fruit dels arbres per malbaratar-los... trist panorama aquest!
Espero que la tardor no sigui trista per a tu, amic Quim! I que el passat estiu hagi estat bo de debò... si?
Mentre espero la teva resposta, desitjant que sigui afirmativa, t'envio una abraçada,
Unaquimera
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108387 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.