Cinc lletres te el meu nom...

Laura...
L... L'amor que recorre les meves venes, aquelles que són víctimes de les coses que em passen i que senten el silenci quan tot és sorollós.

A... Ànima pura, joia que capbussada entre el meu cor s'adreça a mi impactada.

U... Els meus ulls dibuixen la mirada que recorre el teu cos quan te'n vas i no tornes, quan te'n vas... i segueixes amb mi.

R... Rostre ofegant-se en la immensitat de la galàxia del meu ésser, el qual s'adreça a tu amb paraules que es trenquen, ja que són fràgils quan pronuncien el teu nom.

A... Àngel, el qual m'espera impacient cada nit. És aquella veueta que tots tenim dintre i que ara mateix em diu: Com has pogut escriure algo tan dolent!