Cercant dins el concepte bellesa...

Bellesa és el caliu dels primers rajos de llum del sol que irrompen els teus ulls lleganyosos encara adormits. Sentir dins teu vida, entenent aquesta no únicament com el funcionament vital de tots els teus òrgans, sinó també el funcionament correcte d'aquell engranatge tan complex i desconegut alhora, el cervell.

Bellesa és estimar, compartir, somiar, somriure, aprendre, equivocar-se, rectificar, donar, rebre, valorar... Sentiments i emocions que poden generar felicitat, alegria, però també tristesa, melangia. Per això, el secret està en aprendre a fer balanços, en saber trobar aquells instants on tot brillava quan et sents decaigut, afligit; quan les llàgrimes cremen dins teu i es perden en el no res. Doncs..., bellesa és equilibri, forjar una autoestima ferma, apreciar cada instant de felicitat que ha servit per enriquir-nos interiorment.

Bellesa és un nadó, la seva puresa, la fragància que desprèn, la bondat que dibuixen els seus ulls encara perduts.
Bellesa és la natura; la muntanya, però especialment el mar, les seves aigües salades, la seva força, els matisos de colors que aborda, el fons marí que atresora dins seu.
Bellesa és aquelles pessigolles que recorren dins teu quan algú t'abraça, et valora, t'estima, t'agafa la mà, t'escolta, t'ajuda...

Bellesa és tantes coses... No obstant, sovint, tristos ignorants, només veiem bellesa en cossos físics, en materialismes banals, en somriures hipòcrites...
Potser la bellesa, com tot, depèn dels ulls que la contemplen. Sí, suposo que aquesta és l'explicació lògica de tot plegat.