cercallunes

Perque avui no tenc temps m'ha estirat més asseure'm a llegir-te... No m'has decebut, sabia que així com t'expresses damunt un escenari ho faries damunt es paper. M'encanta, per ara. I segur q ara coneixent qui hi ha darrera d'aquest pseudònim m'agradarà tot més! Besadesss, mos veim!

Mantens un ritme i una força sorprenents!

Girasol, has triat molt bé el teu motiu. Ets ben bé com un girasol lluminós, obert a tot els vents, a tots els cors.

M'agrada MOLT el final contradictori, perquè si no hi trobes res en l'esguard, certament, d'on ve l'espurna? Genial, girasol!

Per a MOLTS anys. Una abrçada!!

(Gràcies pel teu comentari tan amble i encoratxador. Gràcies!!)

un preciós poema.
Amb títol original i originals versos d'aquell/a qui cerca l'altre meitat per completar-se i fondre's en l'eclipsi que tots mereixem...
Tot i això una lluna a mida (com un sol) sempre ha costat de trobar i de vegades les espurnes flueixen de la costum i de l'acomodament de les relacions. Encara que mai és tard per aprendre i fer-ne saltar de noves...