Cercador
Cementiri
Un relat de: sants78Les grues espien altives
per sobre de l'esquena dels nixos
i el silenci es trenca
pels cops d'un martell percutor
que no entén de pau
ni de repós.
Les estatues de marbre callen
com callen els morts,
esperant.
Plouen els ulls
i les ànimes es tornen de formigó.
Jo, sol, però viu
giro cua i torno cap a casa.
Comentaris
-
Sensacions[Ofensiu]ciosauri | 22-03-2007
M'ha cridat l'atenció el títol. No he trobat gaires textos que neixin de les sensacions viscudes al cementiri; la nostra cultura intenta obviar la mort. I potser que ens ho expliquem, que intentem acostar-nos als nostres sentiments quan hi anem; no ens farà cap mal, segurament al contrari...
-
La vida segueix....[Ofensiu]MarBlava | 21-03-2007 | Valoració: 10
encara que als cementiris el temps s'atura i el cor s'omple de records que molts cops fan mal...
He llegit la teva historia sobre el cementiri de Sants, no ho sabia. Visito Sants a diari, fa molts anys que estic lligada a aquest barri i l'estimo com tu.
Quan mori vull que m'enterrin i m'escampin per la mar blava.
Agus, una abaraçada.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488006 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal