Cementiri

Un relat de: sants78

Les grues espien altives
per sobre de l'esquena dels nixos
i el silenci es trenca
pels cops d'un martell percutor
que no entén de pau
ni de repós.
Les estatues de marbre callen
com callen els morts,
esperant.
Plouen els ulls
i les ànimes es tornen de formigó.
Jo, sol, però viu
giro cua i torno cap a casa.

Comentaris

  • Sensacions[Ofensiu]
    ciosauri | 22-03-2007

    M'ha cridat l'atenció el títol. No he trobat gaires textos que neixin de les sensacions viscudes al cementiri; la nostra cultura intenta obviar la mort. I potser que ens ho expliquem, que intentem acostar-nos als nostres sentiments quan hi anem; no ens farà cap mal, segurament al contrari...

  • La vida segueix....[Ofensiu]
    MarBlava | 21-03-2007 | Valoració: 10

    encara que als cementiris el temps s'atura i el cor s'omple de records que molts cops fan mal...
    He llegit la teva historia sobre el cementiri de Sants, no ho sabia. Visito Sants a diari, fa molts anys que estic lligada a aquest barri i l'estimo com tu.
    Quan mori vull que m'enterrin i m'escampin per la mar blava.
    Agus, una abaraçada.

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

488006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]