Carpetes

Quan ja no tinguem res ens quedarà el record
de coses fugisseres i d'imatges benignes
d'aquells dies lentíssims quan encara creixíem
i els cossos descobrien sentits en emergència.
D'aquells temps, en conservo encara alguns poemes
que he deixat sobreviure en carpetes groguenques
només perquè de tant en tant els rellegeixo
i, en fer-ho, recupero somnis que em fan somriure.
Però no sóc capaç de recordar quins ulls
em van causar un deliri fins el punt de l'angoixa
que hi tinc descrita als fulls que mai no vaig gosar
destruir. Amb un posat potser condescendent
he anat refent petites aventures del viure
que semblaven dotades d'immensa transcendència.
I quan em ve la son i tanco les llibretes
sé que torno al meu món de dubtoses certeses.