Carícies brutes

Un relat de: donadaigua

Obrir els ulls. Bé, obrir l'ull ja que l'altre es troba amagat, amagat darrera d'un hematoma, el causat per les teves carícies, les sempre amables carícies pel que fa a la meva persona.
Em miro al mirall i afirmo que ets merda, merda que no em deixa respirar per seguir respirant. També afirmo que sóc una porca, una porca per no netejar-te de la meva vida, per no escombrar-te. Tinc por, tant els hi costa d'entendre? Als cinc por de la foscor, als setze de les serps i ara de tu, sol de tu.
Sens dubte se que ho aconseguiré, tot i que l'aire ja no sigui ingerit per mi, se que sigui on sigui, un dia, em mostraré nua davant teu i et diré que res del que veus és teu, res, ni tan sols la virginitat que em vas robar mentre procurava aturar les llàgrimes provocades per les teves primeres bufetades.

Comentaris

  • molt cru i molt cert[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 04-07-2005

    poques paraules però que ho diuen tot ... d'aquesta trista realitat que de tan habitual ja quasi s'ha convertit en part de la nostra vida quotidiana ...

  • Crua realitat[Ofensiu]
    ITACA | 01-07-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu relat, descrius una realitat d'una manera molt natural, transmet la força d'unes carícies brutes que ara es porten massa de moda. Tens tota la rao, només son merda que escombrar, bon relat el teu donadaigua ,reflexa aquesta societat amagada en hematomas que tant be descrius.