Capvespre

Cap moment del dia té la màgia del capvespre, uns instants en que ni és de dia ni de nit, en que la llum es disfressa d’irrealitat i en que tot sembla possible, inclús fer un forat a la quotidianitat i esmunyir-se a “l’altre cantó”. És el moment de les troballes, de perdre el cap, de sentir com mai o, simplement, deixar que els segons passin sense moure ni una pestanya...
Molt ben expressat, com sempre, et felicito.

El capvespre és l’hora en que tot hi és sense ser-hi del tot, el que està marxant i el que està arribant, el que ha estat i el que podria ser.

Gràcies a tots per aquests comentaris!!!

Senzill i a la vegada amb molta naturalitat amb el capvespre, on tots hem de cercar-nos, doncs la vida és la que ens guia uns a altres. Jo et busque i he llegit un meravellós poema, ple de sinceritat i amb bona qualitat.
Una salutació...
Perla de vellut

La poesia senzilla és la més bonica de totes. Paraules que s'encadenen per cridar l'atenció de qui llegeix captant el sentiment del que escriu.
Perfecte capvespre!!!

L'hora del capvespre és perfecta per cercar, per cercar-se a si mateix, per ser conscient del que ens envolta, del que ens preocupa. Una forta abraçada.

Aleix