Captiva per tu - primera part

Els dies anaven passant, ja feia uns mesos que havia perdut a l'home que estimava i a la filla que esperàvem, estava perduda en la melancolia, sobrevivint com podia, em vaig tancar molt amb mi mateixa, ni era conscient que ben aviat tot canviaria, que deixaria de ser lliure. Estaria captiva.
Sabia que era un error, sabia que m'havia de resistir, però quan vaig veure la intensitat de la seva mirada, la brillantor maliciosa dels seus ulls blaus sabia que estava perduda... tornaria a caure a la temptació.
No diguis res si us plau... li vaig demanar amb un xiuxiueig
Es va acostar lentament a mi, clavant la seva intensa mirada que sempre aconseguia que un calfred recorregués tot el meu cos, em va acariciar l'espatlla nua mentre els seus llavis tendres és posaven suaument sobre els meus, la intensitat del moment va fer que tanques els ulls i em transportés als moments dolços i apassionats que havien viscut junts.
És un error... no podem.... li deia amb un fil de veu.
Deixa't portar ...Em deia amb veu suggerent.
La meva resistència estava a punt de defallir, era increïble com el meu cos reaccionava quan estava prop
El petó va anar augmentant d'intensitat, les seves mans recorrien cada centímetre d'espatlla, i anaven baixant temptadorament per l'esquena, els seus llavis seguint el mateix recorregut que abans havien recorregut les seves mans.
El meu cos reconeixia les seves carícies, reaccionava al seu tacte, a la seva olor... una olor que tenia gravada a la meva memòria i que tant havia enyorat al llarg dels dies que portàvem separats.
Obre els ulls Mònica... em xiuxiuejava a cau d'orella
En obrir els ulls em vaig veure perduda a la immensitat de la seva mirada.
Em va guiar fins a la gandula on tenia les meves coses, aquell dia havia anat a la platja a llegir una estona quan el vaig veure aparèixer a l'horitzó.
Un cop allà em va tombar lentament, mentre aprofitava per acariciar-me els meus rínxols vermells, la suavitat de les seves carícies anaven encenent lentament tot el meu cos, les seves mans es varen parar al primer botó de la meva camisa, mentre em mirava buscant l'aprovació amb la mirada.
En notar que estava tan excitada amb les seves carícies, va prosseguir amb la seva exploració, va anar descordant un per un tots els botons, amb una parsimònia que em feia desesperar d'anhel.
Quan va tenir tota la camisa oberta va omplir de petons la part superior dels meus pits, que estaven coberts encara per un sostenidor d'encaix rosa pàl·lid, tot això sense deixar-me d'acariciar suaument tot el cos.
El meu cos sensibilitzat per les seves carícies demanava més... volia més molt més, em feia perdre el seny.
El petó va anar augmentant d'intensitat, les seves mans recorrien cada centímetre d'espatlla, i anaven baixant temptadorament per l'esquena, els seus llavis seguint el mateix recorregut que abans havien recorregut les seves mans..El meu cos volia més, molt més...
La seva boca va seguir baixant subtilment, els seus petons eren suaus com la carícia d'una papallona, quan va arribar a la cintura del pantaló va aixecar el cap, amb la mirada fixa en els meus ulls, no va fer falta que em digués res, em demanava permís per prosseguir amb la seva dolça exploració.
Al veure que assentia amb el cap i amb mans tremoloses em va descordar els boto dels pantalons que portava i me'ls va anar baixant molt lentament, mentre seguia besant cada centímetre de pell que anava quedant alliberada .
Finalment es va parar en el centre del meu plaer, en aquell moment encaix del tanga ja estava humit de l'expectació, fugaçment vaig veure que els seus ulls blaus es varen enfosquir de desig.
Va centrar tota la seva atenció en aquest punt del meu cos, va estirar l'encaix amb les dents fins que vaig notar com s'estripaven, amb cara de fingida pena em va somriure i em va picar l'ullet, seguidament sense dubtar va anar a degustar l'elixir del meu plaer.
Amb el primer contacte de la seva llegua humida i calenta em va fer pujar a les estrelles, en aquell moment només importàvem nosaltres, era el nostre moment...
Notar la seva llengua humida, el seu alè calent en el centre de la meva feminitat em feia perdre el món de vista, en aquell moment tot l'univers va deixar d'existir, només existíem nosaltres, aquell moment, un moment que no volia que acabes mai.
No va deixar ni un mil·límetre de la meva cova dolça per explorar, jugant amb el meu clítoris, donant copets que em tornaven boja i em portava a les estrelles, va continuar fins que em va provocar un orgasme com mai havia aconseguit.
Amb un somriure de satisfacció es va anar despullant, amb picardia, provocant, amb els seus ulls blaus mirant-me fixament mentre s'acostava a mi, que estava recuperant-me de l'orgasme.
Mònica necessito entrar a dins teu i sentir de nou que ets meva... em va dir amb veu sedosa
El tenia tan a prop meu que notava l'escalfor que desprenia el seu cos, la seva olor, una olor que em tornava boja, que volia retenir per sempre a la meva memòria, era conscient que allò era una cosa puntual, un error.. Un error que si fos per mi repetiria milions de vegades.
Vaig notar com entrava a poc a poc dins meu, en aquell moment em vaig sentir plena... completa, anava entrant molt suaument, a poc a poc, fins que la vaig tenir tota a dins, llavors es va començar a moure lentament, per anar incrementant el ritme fins que les envestides es van convertir en un ball de luxúria, els nostres cossos estaven compassats, es fonien en un de sol.
La intensitat era tremenda, mai havia sigut tan fogós ni en l'època que vàrem estar casats, enyorança.. El desig feia que estiguéssim immersos a un huracà de passió, de foc.
Vàrem arribar junts al pic del plaer, va ser una explosió brutal, com si mil focs artificials haguessin explotat a la vegada, ja s'havia fet de nit quan vàrem acabar.
Ens vàrem tombar a la sorra amb una tovallola, jo anava explicant el molt que l'havia trobat a faltar quan vaig notar un lleu ronc... s'havia adormit i no havia sentit res del que li havia dit, poder això era el millor.
Vaig recollir les meves coses, em vaig vestir i vaig marxar.. Quan estava a uns 100 metres em vaig girar per mirar-lo de nou, s'havia despertat i em mirava des de la foscor...
M'estava mirant des de la foscor, però sabia que havia de marxar sense mirar enrere, vaig estar vagant tota la nit pels carrers, tenia por que m'hagués anat a buscar a casa i no volia parlar amb ell, estava feta un mar de dubtes, necessitava aclarir-me les idees.
Vaig decidir passar per casa a canviar-me de roba abans d'anar a treballar, em vaig dutxar i quan m'estava secant el cabell em varen tocar el timbre, jo em pensava que era ell i vaig decidir ignorar el timbre.
Però seguien insistint i finalment vaig decidir anar a obrir, la meva sorpresa va ser majúscula al veure que hi havia dos policies.
Em van explicar que havien trobat el meu exmarit a la platja d'on havia marxat jo feia unes hores, em vaig quedar en estat de xoc, no podia estar mort, no el veuria més, no podria tornar a veure aquells ulls blaus que s'havien apagat per sempre.
El pitjor de tot creien que jo hi tenia algú a veure en la seva mort...
Van passar els dies, els mesos però la investigació per la seva morta era lenta i sense gaires novetats, no podia pensar, no podia fer res, només pensar que no el veuria més em trencava el cor, mai havia estimat a ningú com l'estimava a ell.
Vaig tornar a la feina al cap d'uns dies, no em podia permetre perdre més dies, més m'aniria bé distreure'm, no em podria treure del cap els seus ulls blaus, el seu somriure picarón, la seva veu dolça, cada nit somia amb ell.
Aquell dia tornava de la feina a la nit, era tard i ja estava tot fosc, estava tan perduda en els meus pensaments que no vaig notar que em seguien fins que va ser massa tard, un mocador humit em va tapar el nas i la boca i en dècimes de segon vaig perdre el coneixement.
Vaig obrir els ulls lentament, sentia olor a espelmes aromàtiques, estava tot molt fosc, vaig notar que estava nua, emmanillada a un llit, llavors vaig veure'l... estava davant meu, més atractiu que mai i em mirava amb cara d'enfadat..
Però era igual estava VIU!
... Estàs viu.. Vaig aconseguir dir amb un fil de veu...
No entenia res, estava confosa, amb somnolència, creia que era un somni... anhel de què ell fos viu.
Però si em van dir que eres mort... que ha passat no entenc res... vaig dir-li amb veu pastosa..
Em va explicar que allà a la platja uns homes s'havien acostat amb ell amb la idea de matar-lo, per tal que no s' acostés més a mi, però que a últim moment un amic nostre que passava per allà el va anar a ajudar i va ser ell qui va acabar mort.
M'ho explicava rabiós, amb dolor... creia que jo tenia alguna cosa a veure amb allò, em tenia emmanillada, nua e indefensa, de tant en tant s'acostava a acariciar-me la pell nua, em donava algun copet que més que dolor em provocava esgarrifances de plaer.
Jo necessitava tocar-lo, acariciar-lo, abraçar-lo, però no podia, vaig intentar convèncer que em deslligues, però no va voler.

Necessito abraçar-te ... Sentir-te, et necessito a tu... suplicava
Ell negava amb el cap, molt seriós, mai m'havia mirat d'aquella manera tan dura, això em va trencar el cor.
Unes llàgrimes se'm van escapar, en aquell moment no sabia si eren de felicitat perquè estava viu o gran tristesa per la manera desconfiada que em mirava.
És va acostar a mi i em va recollir les llàgrimes.
No ploris mixeta.. és pel teu bé... així estàs més segura princesa, aquí ningú et farà mal... Em va dir amb veu sedosa.
Em va ensenyar una aplicació al telèfon mòbil on es veia l'habitació on érem en directe, era tot molt surrealista.
Així podré comprovar que estàs bé en tot moment..
És el millor mixeta... em va assegurar
Pretenia deixar-me allà tancada, nua, sola, era la seva presonera i jo no podia fer res...
Necessito abraçar-te ... Sentir-te, et necessito a tu... suplicava
No et vull sentir... diga'm qui vol acabar amb mi? em va espetar de sobte
NO HO SE.. siusplau deixa'm tocar-te, abraçar-te... treu-me les manilles no m'escaparé pas. vaig assegurar-li
Calla i pensa.. no et vull sentir més, hauré de amordasa's¡¡¡star a un armariet al fons de l'habitació i es va acostar amb un vibrador a distància a una má y una mordassa a l'altre
Així et relaxaràs i em sabràs dir qui m'ha intentat matar-me. Em va dir amb veu burlesca.
Pensa mixeta... pensa...
M'el va introduir a la meva cova humida i em va ensenyar que amb el smartphone el podia controlar, engegar-lo.. parar-lo, augmenta d'intensitat...
Aquesta nit el deixaré engegat tota la nit.. així potser et refrescaré la memòria... llavors em va posar la mordassa i em va deixar allà.
Bona nit mixeta.. em va dir i va marxar deixant-me a la foscor amb el vibrador engegat, nua, emmanillada i emmordassada... les llàgrimes anaven queien...

Aquell no era el meus ulls blaus..