Captiva per tu - segona part

Era molt fosc, només se sentia el so del vibrador, que seguia contactat, estava esgotada, portava hores plorant, em sentia sola, perduda, no entenia res.
Seguia pensant, intentar deduir qui havia volgut posar fi a la vida del meu amor, qui voli que estes lluny de mi... qui m'havia seguit fins a la platja.. res tenia sentit.
Havia intentat treure'm les manilles, però només vaig aconseguir estrènyer-les més, em rosaven els canells, sentia olor agre de la sang de les ferides que tenia, notava com baixava pels braços, al final vaig desistir, només em podia quedar quieta i esperar.
No podia oblidar la duresa de la seva mirada, el menyspreu que s'intuïa de les seves paraules, no podia creure que ell és penses que jo li volia fer mal, que em mantinguis allà captiva, sola, em sentia molt vulnerable, no sabia que passaria amb mi.
El meu cos estava en alerta, no podia permetre'm dormir, però l'esgotament físic i mental van guanyar, no sabria dir les hores que varen passar abans no es va obrir la porta d'aquella endimoniada habitació..
Portava un lot, quan va enfocar allà on estava jo es va esgarrifar al veure els braços bruts de sang seca, que havia sortit de les ferides que tenia als canells.
Però nena que has fet!.... em va dir amb veu tremolosa
Estava esgotada mentalment, varen ser moltes hores tancada, sola, amb tots els meus dimonis assetjant dins el meu cap.
És va acostar a mi i va encendre unes quantes espelmes, em va examinar els canells ensangonats, jo no podia mirar-lo, no em podia moure, ell no sabia que dir, em mirava preocupat al veure la meva falta de reacció, era com una nina sense vida.
Em va treure les manilles, em va netejar els braços, jo seguia sense reaccionar, estava en una espècie d'estat de xoc, com si allà només hi quedes el meu cos, com si la meva anima s'hagués esfumat.
Mònica.. diga'm alguna cosa.. Em deia amb suavitat
Vaig ser incapaç de parlar, de transmetre qualsevol emoció, només podia mirar-lo amb ulls absents, ell estava espantat, però sobretot preocupat.
Gateta.. jo.. no puc veure't així, reacciona si us plau.. Reacciona, em deia mentre m'abraçava contra el seu pit, jo seguia immòbil.. Sense cap reacció, estava perduda en la meva foscor
Vaig deixar que les llàgrimes brotessin dels meus ulls, el meu estat de xoc no es devia només al captiveri, el dia abans que em raptes el meu ex marit que creia mort, em vaig sentir malament i vaig anar al metge, allà em van dir que estava embarassada, llavors tot es va precipitar i vaig acabar en aquell lloc fosc i sinistre, amb els braços bruts de sang i deixa'n que ell m'acaricies.
Diga'm alguna cosa si us plau... em repetia
No ho entens... jo... no, no, no t'ho puc dir li vaig dir alterada
No et faré mal Mònica, només vull que estiguis sana i salva..em deia mentre em seguia acariciant el cabell.
Em va mirar de dalt a baix, es va quedar mirant els meus pits pensatiu...Que te les has operat -em va dir amb mitja rialla
La cara que s'em va quedar amb la pregunta em va delatar, em coneixia massa per poder mentir-li.
No.. no m'he operat vaig dir-li amb veu tremolosa
Es va quedar blanc, mirant-me fixament amb duresa.. devia recordar la ultima vegada que em van créixer.. quan estàvem esperant la nostre nena.
És meu? volia saber
Vaig abaixar el cap, no sabia si dir-li la veritat o enganyar-lo per tal que em deixes lliure... Dubtava que no em deixes marxar ara que coneixia el meu estat.
Si.. és meu.. aquell dia a la platja .. va afirmar
Li vaig besar els llavis suaument, volia silenciar-lo, no volia parlar-ne en aquell moment, només necessitava la seva escalfor, sentir-lo a ell.
El peto va anar augmentat de intensitat, ell em va agafar en braços i em va portar fins al llit on m'hi va deixar delicadament.
Vaig estirar d'ell i va caure sobre meu, els nostres petons eren explosius com si en volguéssim devorar mútuament, vaig començar a treure-li la roba, necessitava notar el tacte de la seva pell, la seva olor, sentir-lo din meu.
Un cop el vaig tenir nu, vaig començar a explorar cada cm del seu cos amb petits petons de papallona que anaven baixant al llarg del seu cos, volia memoritzar amb els meus llavis cada racó del seu cos.
Un cop vaig arribar al seu membre em vaig aturar i el vaig mirar amb picardia, sabia com li agradava que li donés plaer amb la boca, vaig humitejar-me els llavis mentre m'hi apropava suaument, volia assaborir-lo, vaig posar -me la punta entre els llavis, en tot moment manteníem els contacte visual.
Ell estava expectant, jo amb molta parsimònia vaig seguir la meva degustació, anava introduint el seu membre a la meva boca humida i el retirava mentre li somreia, de sobte vaig augmentar la intensitat, notava com per moments ell perdia el control, en aquell moment jo tenia les regnes de la situació.
Vaig augmentar encara més la i velocitat dels meus llavis, em sentia poderosa veient com es rendia a mi, vaig seguir fins que vaig notar el seu gust salat a la boca, em vaig eixugar els llavis i el vaig mirar amb ironia.
Mònica.. has guanyat aquesta batalla però no et pensis que guanyaràs la guerra. Em va dir amb picardia mentre em picava l'ullet
En aquell moment em sentia atrapada, no solament pel captiveri sinó per la situació, estava embarassada del meu exmarit, seguia tancada en aquell lloc tan tenebrós, no sabia com acabaria tot.
No entenia com la meva vida havia canviat tan en tan poc temps, no sabia si el que ell m'explicava era veritat, si realment algú el volia matar i fer me mal a mi o si era tot cosa seva.
Tenia la sensació que aquell home que dormia allà tant tranquil·lament no era el mateix amb qui em vaig casar, on era la dolçor, el carinyo, la complicitat que teníem, s'havia convertit amb una persona freda, egoista , venjativa, amb la mirada fosca i maliciosa.
Fos com fos no podia quedar-me allà, necessitava escapar-me, marxar lluny de tot i tothom, marxar lluny d'ell i sobretot allunyar-me dels sentiments que encara sentia per ell, molt em temia que per molt lluny que estes, el seguiria estimant amb tota la meva vida.
Aprofitant que dormia profundament, que la notícia del meu embaràs l'havia fet baixar la guàrdia, necessitava trobar les claus d'aquell lloc, vaig buscar-les per a tot, a la roba, per tots els mobles i amaris.. no les trobava enlloc, després em vaig fixar amb el collar de l'estelada que portava al coll, era més gruixut que de costum.
Vaig acostar-me sigil·losament, allà dins devia haver-hi les claus del cadenat que tancava la porta, quan ja les tenia es va despertar de sobte, em va agafar dels canells i amb un cop sec em va posar sota seu..
Que et penses que fas?... on et penses que vas? d'aquí no et mous reineta.. em va dir amb to ironia.
Et penses que deixaré que posis en perill el meu fill?, em va dir amb molta duresa.
En aquell moment em vaig adonar que no seria tant fàcil marxar d'allà, per primer cop vaig sentir por.. Vaig sentir pànic.