Capricorn

Un relat de: Melcior

Estels de mil colors
vedats als nostres ulls,
voletegen per milions
a l' infinita galàxia
de l' espai del meu encèfal

Castells de foc solemne
ruptures de formes,
fantasia de volums
grapats de móns ignots,
cortines d' atmosferes.

Tota la gamma inaudita
del sargit planetari,
on la ciència i la paciència
reneguen i perden el seny.

Jo, serena,
capricornialment,
humà,
i també limitat,
en gaudeixo amb il·lusió.



Comentaris

  • i jo tambe ho soc[Ofensiu]
    Densito | 01-08-2007 | Valoració: 9

    un capricorn encisat per els estels.
    per la lluna i l'espai que ens envolta .
    mots ben trobats !!!!
    continu ho el meu tomb

    Densito

  • tesn raó[Ofensiu]
    llu6na6 | 08-06-2006

    dins del nostre cap hi ha tot un univers insondable per explorar.

    molt suggerent el teu poema. És important poder tirar mà de les paraules i aconseguir pintar amb elles les nostre vivències més profundes.

    M'ha agradat sentir-te prop meu comentant-me, acompanyant-me un poc per aquest camí de recerca. Gràcies Melcior!