Canvis

i com dius en la teva introducció, ets un romàntic... i ho dic sense ànim d'ofendre.

Sí, parles de somnis que creus possibles, de construir un món millor... potser utopies que precisament pel fet de ser-ho són boniques. Jo em considero força pessimista; és clar que crec en allò de que el pessimista no és res més que el realista ben informat.

Entrant en el teu poema. Bé, parles de canvis, dius, de transformacions necessàries per canviar la societat... un bon tema, i amb una estructura que es repeteix, amb alguns canvis de color.

En la primera estrofa hi veig una errada: torbacó és femení, per tant hauries de canviar la terminació de necessaris per necessàries:

Canvis;
moment inevitable en les nostres vides
Torbacions;
necessàries per esdevenir lliures
Tremolors de cor que mai haurien d'acabar

Aquesta poter és l'estrofa que més m'agrada:

Canvis;
Trastorns d'estructura
Variacions de pensament
Vibracions del cor

Aquestes properes estrofes són per donar significat, per fer avançar... no les veig poètiques.

Canvis;
Quelcom que un dia arribarà i ens farà el món una mica més just
Llavors esdevindrem part d'una societat millor

Però
Si coneguéssim l'essència dels canvis el món seria millor per a tots

El que més m'ha agradat del poema és aquest final; l'entenc com una revelació, com una confessió que es permet l'autor de comentar-nos en l'últim moment, quasi una justificació de tot el poema.

Jo, en un moment d'eternitat momentània.

Un peu de pàgina distant de la resta, però imprescindible, amb majúscules.

M'ha agradat; et continuaré llegint.

-Filladelvent-

escriu, escriu i escriu!!!!!

muuaaaaaaaaaa!!!!!!!!

Anneta

A vegades, cal dir-ho tot, els canvis ens fan més por que res. Allò que sents que la panxeta et fa pessigolles com si estès plena de papallones que baten les seves ales sense parar.
Un canvi, positiu o negatiu? no ho sé, depèn no?
El que sí que et puc dir és que si en un principi canviar et suposa un turment, després, en pic t'has acostumat a aquest canvi (que ja no seria considerable com a tal), llavors ets sents tu mateix, interioritzes el canvi i el fas teu. O sigui, podria dir que els canvis són bons, però tampoc hi posaria la mà al foc... no sé complicat, de totes maneres, és un bon relat que m'ha fet escriure més del que pretenia.
Ho fas molt bé!

Molts besets!!!

Anna