Cansat i perdut

A la duna de les lletres,
allà on no arriben les onades,
deixares enrere el seu amor
i esperares el frec de les ales
fetes de miques de flocs de núvols
que s'escamparen per la platja.

I en el lloc exacte,
on tu absorbies
el seu temps i els seus llavis,
hi ha enterrada una capseta
on hi reposen les restes
de les reminiscències oblidades.

Ara garbelles la sorra
de les sensacions viscudes,
esborrant les engrunes
d'aquell amor de dona
que et segueix estimant
i que t'empaita a través del temps,
encara que es vagin succeint
les passions i els anys.

L'aniràs a trobar,
cansat i perdut.

Ensabonant
l'amor de la teva vida,
li imploraràs clemència,
reciclant resquícies
de la part del seu cor
que encara és tendre.