Cançó de silenci

Un relat de: fleur

Mira el cel una nit estrellada
Deixa els somnis fluir en la nit
Tanca els ulls i imagina que et toco
Tens les mans agafades a mi

Deixa'm pensar més en tu
Digues que no estàs perdut
Sé que demà serà així
Jura'm que vols creure en mi.


Mira el cel un matí a l'albada
Deixa al dia obrir-te camí
Tanca els ulls i imagina que em mires
Tinc les mans agafades a tu.

Deixa'm pensar més en tu
Digues que no estem perduts
Sé que demà estarem junts
Jura'm que vols viure amb mi.


Mira el cel una tarda de pluja
Deixa l'aigua esborrar mals moments
Tanca els ulls i imagina't la vida
Tens les mans molt a prop del teu cel.


Deixa'm pensar més en tu
Digues que no està perdut
sé que demà seré aquí
Jura'm que farem camí.

Sols el que avui vull sentir
Coses que no et podré dir
Música dins el meu cap
Tot el que no et puc cantar

Deixa'm pensar més en tu
Digues que no està perdut
Sé que demà seré aquí
Jura'm que farem camí

Tots dos junts.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de fleur

fleur

57 Relats

118 Comentaris

56885 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
sóc.....
sóc blau sóc verd, sóc roig i no sóc res.
sóc gel, sóc foc, sóc neu, sóc vent, i sóc aigua.
sóc jo, no tu, no ell

sóc qui vull ser....

La PrInCeSa De La ReVoLtA*