Miralls bruts

Un relat de: fleur

de petits, el meu germà i jo teniem un estrany costum: emburtar els miralls de casa dels avis. hi posavem dibuixets, les mans, els peus.... feiem ratlles, partides del tres en ratlla, del penjat, de tot. i és que a casa dels avis no hi havia cal·lefacció, i al bany hi havia una estufeta elèctrica que, amb l'aigua de la dutxa entelava el mirall.

fa uns dies, em vaig trobar plorant al labavo de lasa dels avis, al dels dibuixos. feia un minut havia entrat la meva àvia, m'havia abraçat i havia deixat damunt la pica una nou. sap que m'encanten. i vaig decidir deixar un dibuix al mirall, com quan era una nena.



l'endemà al vespre, vaig passar per casa seva a recollir una bossa que m'havia deixat. l'àvia m'havia deixat un paperet escrit damunt la bossa. de res reina, només faltaria. jo també t'estimo.

Comentaris

  • Sensacions...[Ofensiu]
    natasha | 02-10-2009

    Hi ha sensacions que no es viuen per ser explicades verbalment sinó recordades per fer-nos regalimar llagrimes o dibuixar somriures...
    M'agrada per la sencillesa i a la vegada sentiment que hi ha...
    Preciós!

  • Tendre[Ofensiu]
    Perestroika | 02-10-2009

    i no busca perfecció literària. És viu i teu.
    Jo tb recordo moments molt especials al de ma iaia -ens menjàven, els cosins i jo, tots els sabons xq teníen frmes de fruites i dp deixàvem anar bombolles per les orelles-

    El podries haver envoltat d'una esfera un xic més màgica.(en la manera de construir les frases). La tendresa transpira per si sola.



    Em fa ràbia xq el temes m'agraden, i l'enfocament tb, però - al meu humil parer sempre- els hi falta una capa de bernís.


  • Hola fleur!![Ofensiu]
    Màndalf | 24-01-2007

    Passava per aquí i he trobat aquest petit relat teu tan dolç.

    Segur que la teva àvia us deixava fer els dibuixos que després potser havia de netejar ella.

    La història no passaria de ser una anècdota a no ser que reflexa l'estimació que us teniu. En els petits detalls com el de la nou i l'escrit es quan es nota també qui t'estima. I així passa a ser una Història per a tu.

    Veig que t'has carregat les majúscules, qüestió d'originalitat, d'estètica o estàs fent provatures? De fet es fa estrany, acostumats a veure-les sempre presents.

    Un petó

l´Autor

Foto de perfil de fleur

fleur

57 Relats

118 Comentaris

56901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
sóc.....
sóc blau sóc verd, sóc roig i no sóc res.
sóc gel, sóc foc, sóc neu, sóc vent, i sóc aigua.
sóc jo, no tu, no ell

sóc qui vull ser....

La PrInCeSa De La ReVoLtA*