Cercador
Plaer a quatre mans
Un relat de: fleurPlaer a quatre mans
Dues de teves
Dues de meves
Un sol fi: plaer per tots dos
Deixa't recórrer el cos
Les meves mans, i les teves
Que em guien per donar-te el que vols.
Deixa'm agafar-te suaument,
Després de tot, i mira't les mans
Les que et donen i les que et neguen.
Agafats de les mans
Enfilem per núvols esglaonats
On esperen plaers que arrodonim
A quatre mans.
I si no en tens prou,
Pren-me la mà, porta'm fins on siguis
I -si em deixes- faré que
Les mans i el plaer siguin tot un.
Faré que només amb les mans,
Voli la teva ment i el teu cos
-cansat, potser- cridi que prou,
Que no pot més,
Perquè amb només dues mans,
El plaer és tan gran,
Que les dues mans et sobren.
Agafa't llavors, i fes de les teves mans
El llaç que no deixa separar-nos,
Per no tornar a privar-nos
Del plaer a quatre mans.
Comentaris
-
la idea és molt bona[Ofensiu]Perestroika | 02-10-2009
i hi ha versos que tb. La forma general no m'acaba de fer el pes. Crec que si el tornes a fer, amb la mateixa idea (fins i tot amb les mateixes paraules si cal) però més pur, quedarà fantàstic ;)
l´Autor
57 Relats
118 Comentaris
57420 Lectures
Valoració de l'autor: 9.44
Biografia:
sóc.....sóc blau sóc verd, sóc roig i no sóc res.
sóc gel, sóc foc, sóc neu, sóc vent, i sóc aigua.
sóc jo, no tu, no ell
sóc qui vull ser....
La PrInCeSa De La ReVoLtA*