Plaer a quatre mans

Plaer a quatre mans
Dues de teves
Dues de meves
Un sol fi: plaer per tots dos

Deixa't recórrer el cos
Les meves mans, i les teves
Que em guien per donar-te el que vols.

Deixa'm agafar-te suaument,
Després de tot, i mira't les mans
Les que et donen i les que et neguen.

Agafats de les mans
Enfilem per núvols esglaonats
On esperen plaers que arrodonim
A quatre mans.

I si no en tens prou,
Pren-me la mà, porta'm fins on siguis
I -si em deixes- faré que
Les mans i el plaer siguin tot un.
Faré que només amb les mans,
Voli la teva ment i el teu cos
-cansat, potser- cridi que prou,
Que no pot més,
Perquè amb només dues mans,
El plaer és tan gran,
Que les dues mans et sobren.

Agafa't llavors, i fes de les teves mans
El llaç que no deixa separar-nos,
Per no tornar a privar-nos
Del plaer a quatre mans.