Campaments d'illa

Des de les roques d'una platja sento els acords tímids d'un aprenent de guitarra, les mirades confuses de dos enamorats que no saben com caminar plegats, les abraçades d'uns quants mentre juguen a tirar-se sorra mullada oblidant les obligacions dels quinze anys, els pensaments d'uns monitors no gaire més grans que els seus nens que troben a faltar altres campaments, que enyoren mirades i abraçades, que desitgen marcar els cors d'aquella canalla, que no poden parar de somriure i riure amb tots ells, que volen fer tot allò que puguin per convertir-los en petites persones.

Gotes de pluja sobre teles de tenda amaguen petits grups de gent diferent però amb una infinitat de coses comunes.
Una noia fa meditació sota l'aigua, un altre acaba aquell regal que vol fer d'amagat, en una altra tenda dos parelles (una real, l'altre en procés) s'abracen tímidament, uns quants estan jugant a cartes, mentre d'altres simplement parlen o tan sols estan dormint.

Rutes de i amb bicicleta per llocs realment verges, platges de sorres blanques amb mars blau cel, nens que ho són tot per tu, monitors que et poden comprendre només mirant-te.
A cavall d'una bicicleta veig adolescents que s'esperen, s'ajuden, es repten a poder més, a seguir endavant.

Ensaïmades dalt un mirador, petits racons d'un poble descoberts per casualitat amb bona companyia o sola.
Nous racons i noves amistats sorprenents. Xocolata desfeta. Fotografies de grup.

Un vaixell pot ser el inici i també el final de tota aquesta aventura.

I de cop, un nen troba la força necessària per abraçar-te, donar-te les gràcies i dir-te a cau d'orella "com puc estimar-te tant!?", i és llavors que deixes de dubtar i entens tot el que estàs fent i tot el que series capaç de fer per ells.

Campaments aïllats en una illa.

Gràcies.