Cercador
Camí de sempre
Un relat de: res no és mesquí- Compartir:
Opaques llums que il·lumineu ma vida
guieu-me també en lúcida foscor
pels camins que serpentegen la sina
que del teu pit al meu crema pertot.
Pertot i arreu de la nostra conquesta
aquesta insospitada discreció
ens és més enemiga i ens concreta
a buides melangies de tardor.
Tardor que ens fa més vells en la paraula
i ens corregeix l'arruga de les mans
per si arriben els dies de mancança.
Mancances hauran fet d'aquesta tarda
la més cruel de totes les que hauran
convertit en foscor les llums opaques.
Comentaris
-
...[Ofensiu]natasha | 24-10-2007 | Valoració: 9
De nou recorro als teus poemes en busca de quelcom que em transmeti més del que avui puc escriure i em topo amb aquest "Camí de sempre" que em recorda que la tardor ja és aquí i amb ella les passejades tot trepitjant les fulles seques buscant respostes a tot i a res.
Bonic poema!
un petonet
-.-NaTaShA-.- -
poema...[Ofensiu]ESPIRAL | 06-09-2007 | Valoració: 10
de fosques melangies i opaques nostàlgies, que deixen intuir aromes de tardor. Bells mots el teus. 1abraçada. ESPIRAL.
l´Autor
56 Relats
115 Comentaris
55511 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74
Biografia:
Vaig néixer, sóc, respiro...Com tots els homes peso poc i el vent bufa molt fort, per això omplo les meves butxaques de somnis que mai es fan realitat. Són les contradiccions del món que visc sense convèncer-me.
Em sento aliè a qualsevol aritficiositat creada per l'home: els diners, els conflictes, les icones, els mites, les tribus urbanes...
Escric per sobreviure, això és. M'insisteixo que ho he de fer o simplement ho faig, i en cada lletra hi aboco tot el que em fa i em condiciona. Darrerament no escric res. He deixat de ser?
Jordi, kumpli_antifa@hotmail.com