Camí cap el cel

Sortia de l'oficina sense entretenir-se per aprofitar al màxim les dues hores que tenia per dinar. Un adéu sec i tibat marcava les distàncies amb els companys de feina i li permetia marxar sense perdre's en absurdes converses. El cabell -com sempre- recollit en un monyo; el vestit jaqueta impecable, elegant, clàssic, decent i avorrit.

Creuava apressadament la plaça Catalunya i es perdia en els lavabos d'uns grans magatzems. Amb gestos ràpids es desfeia de la faldilla, la jaqueta i la brusa; es posava un vestit ben arrapat, escotat i curt, que deixava entreveure la blonda dels sostenidors i insinuava el lligacames amb que subjectava les mitges. Finalment deixava la melena a l'aire, despentinada i un punt salvatge. Sortia dels lavabos convertida en un tros de femella que es precipitava insolent per Fontanella en direcció a Urquinaona. Encara no havien passat 20 minuts i ja era dins del cinema.

La fauna que s'hi trobava dins de la sala era, gairebé sempre, la mateixa: bàsicament homes sols, alguna parella i, molt rarament, una dona sola. S'estava uns instants al costat de la porta: el temps just per acostumar els ulls a la foscor i triar on volia seure.

Avui ha decidit fer-ho prop de la parella que s'amagava a la dotzena fila. En seure s'ha pujat una mica el vestit, el just per permetre's jugar fàcilment amb el lligacames i sentir el tacte aspre del seient a les natges. S'ha deixat endur mentre els seus dits vagaven inquiets entre els sostenidors i els seus mugrons, fins que -impacient- s'ha baixat l'escot per alliberar els pits. Volia una mà aliena que li palpés l'entrecuix i per sort la parella del costat estava disposada. Mentre ell explorava el camí fins el doll d'humitat que s'amagava entre les seves cames, la xicota ha fet el mateix amb els seus pits, dibuixant entre els tres un camí cap el cel.

Li agradava explorar en solitari aquella faceta de la seva personalitat dual. Era el seu secret, només seu i dels seus ocasionals companys de joc. Sabia que els companys de feina, els veïns i - fins i tot - la família, feien comentaris commiseratius sobre ella i el seu tarannà tan seriós, però aleshores ella recordava aquests moments i se li escapava un somriure satisfet.
Va mirar el rellotge. Déu!!!! Tenia 32 minuts per refer la seva imatge de sempre i tornar a la feina.