Caient del niu sortirant ales

Un relat de: Urkc-Eduard
Guaitava el pedaç dissortat de terra erma, eixarreïda i afligida

I el fals pessic de fertilitzants caducs, fugissers, aplicats per camperols inexperts

La collita es va perdre. Camps desolats. Brolladors secs. Sòl verd en desert.

Plagues i paràsits forans sollaren de sang la terra orfe i desemparada

Ànimes trastocades. Dolors ixents. D'aquell il·lús poble enlutat de lliris en alt
Vetllant el tètric cadàver, estroncat per un soll immund i fosc despatx mesetari.

Qui va assassinar la força d'un poble jovial?Qui ens va dur a aquella aporia?
Qui va aturar aquella empenta?Qui ens va deixar solius?

Espardenyers que de nou fugiu a França
Abandonant aquell esclat fervorós que avui són cendres
Perquè no et vas palplantar al davant amb forca i daia a cada mà?

Diuen els germans del sud
com nosaltres purs xenòpates
Socarrat...qué..renaix de les cendres

Vine au fènix vine
Fes-me de nou costat
i treu-me del mortífer dol
I Ben a prop meu alcem-nos
Dels plors nodrim un bell nou món de veritat.

Sortint i saltan del niu
Deixant caure'ns és quan ens sortiran ales
que al fons del terra pas ens podreu portar,
per l'embranzida d'un poble, que creu en el avui-demà

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: