Cada matí ens creuem

Cada matí ens creuem. Ell em veu i jo el veig. Ens mirem com qui no vol la cosa. És la primera cara amable que veig cada matí. S'ha tallat els cabells' 'Porta sabates noves s'ha adonat que avui ens hem trobat un carrer més enllà?'- penso que pensa.
I no cal que digui res.

Cada tarda ens creuem. Ell em veu i ve cap a mi. Mai el veig, fins que no em passa pel costat i em pregunta 'que tens hora?'. Serà possible que no li faci vergonya preguntar-ho cada dia?!

A més, ens creuem cada dia a la mateixa hora exacta. Per saber si arriba tard o no, tan sols hauria de recordar l'hora aproximada en què passo cada dia.

I és que cada dia em pregunta l'hora. Cada dia a la mateixa hora em pregunta si tinc hora. I és clar que en tinc! Tinc la mateixa hora exactament que ahir.
Podria dir-li: "És la mateixa hora de sempre, guapo." O passar directament a regalar-li un rellotge.

Si els rellotges fossin molt cars, podria aprendre a saber l'hora només mirant el sol. Però escolta, que valen un euro a la plaça, els dilluns de mercat!

No sé pas què farà l'any que ve quan no ens creuem cada dia! O és que pensa venir amb mi a la Universitat per no haver de comprar-se un rellotge?!

Bé, no m'interpreteu malament, que a mi no em fa res dir-li l'hora. A part, que val més ser amable amb ell. A veure si per no ser amable un dia, se m'enfadarà tota la gent amb qui em creuo cada dia pel carrer i no veuré més a la noi a qui pregunto jo l'hora...