Bufa el vent...

destil.la natura, vida i poesia per cada porus.
Canta al que és bonic i a la duresa de la vida també, amb el mateix afany i coratge.

Sí, bufa el vent i ens porta sortosament,
aquests teus mots.

petons.

gypsy

No sé si és el text que més m'ha agradat dels teus, però per algun havia de començar... ja tornaré un altre dia si et sembla bé per comentar algun altre.

Avui volia dir-te que, en llegir el teu poema, m'he quedat aclaparada en un primer moment; després m'han agafat ganes de cridar: "Que bufi!" "Que bufi el vent i s'emporti el rovell que fa grinyolar els cors i no els deixa créixer, estimar, omplir-se rítmicament de sang fresca i batecs nous... que bufi i ens porti barca nova per a l'existència! " I que plogui, que plogui i mulli la terra assedegada! "

Gràcies per provocar-me sensacions amb les teves paraules.

Estic encantada d'haver-te descobert. T'envio una abraçada esventada,
Unaquimera

intuir el teu poema és colar-se dins la recursivitat dels elements aire,terra,aigua,foc...

I amb aquest record de l'última escena de "tigre i dragó" ... bufa el vent i em deixo caure a la vall .... amb el teu poema ...