Bufa el vent i t`ensarrono amb carícies.

Bufa el vent i t`ensarrono amb carícies.

Les ones criden plenes de escuma,

de plata o com un metall preciós i

estrany, llampeguen rabiosos els rajos.

El vent sacseja les veles i t`ensarrono,

Et cobejo, vull seduir-te dessota

d`aquest vent que ens colpeja.

Com si fossis un licor extraordinari

que importaren des de América.

Com en el dia de l`abolició de l`esclavitud,

com en el dia de la caiguda del mur,

t`ensarrono amb paraules complaents,

a cau d`orella, a la teva vora,

desfilant com soldats aguerrits

davant del mar, com mariners,

com cançons i melodies a la boca

dels pescadors, com la sal del mar,

com els velers llunyans.