botiga de comprar i vendre

Un relat de: teresa serramia

Ni amb tot l’immens poder dels poderosos.
Ni amb muntanyes de perles, diamants,
robins, safirs, maragdes, atzabeges.
Ni amb la incommensurable saviesa
dels segles tots,
passats, presents, futurs.
Ni amb muntanyes de dòlars, euros, iens.
Ni amb totes les botigues del món
juntes en una de sola
no me’n podria comprar ni un bocí.

De temps.

Comentaris

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    elenam | 02-05-2011 | Valoració: 10


    Es cert que a vegades el que ens falta és temps, ja que passa molt depressa el volem agafar i sens envà de les mans, el millor és assaborir-lo i gaudir el moment.
    Bona reflexió.
    Una abraçada

  • bona aquesta...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-04-2011 | Valoració: 10

    reflexió tan breu com intensa... El temps va a la seva, a vegades per no dir sovint ens obsesiona, ens supera la seva cruesa perquè a cada any que va passant el veiem com un compte enrere...

    Jo només veig una solució: arrencar-li les busques al rellotge i esborrar dels diccionaris els mots "passat i futur", que hi consti només el present.

    teresa, ja saps com sempre t'envio un petonet d'agraíment. Avui també t'he fet un bon " rotllo" jo...
    fins aviat
    joan

  • Temps[Ofensiu]
    tout est fait, tout c'est possible | 04-04-2011 | Valoració: 10

    Si, efectivament, molts cops es valoren exessivament les coses materials, però sempre ens falta més temps. Tan de bo es pugués comprar!

    Molt sincer

Valoració mitja: 10

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82359 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.