Bosc encantat, somni estimat (Acròstic)

Un relat de: free sound
B ruixes , fades i follets
O druides, clowns o mags,
S ón una necessitat,
C om menjar per bategar.

E ncanteri de la vida,
N ingú sap la seva mida.
C artes que cal resseguir,
A mb amor i un poc d’encís.
N its humides, dies xops,
T ot esglaia a poc a poc.
A vui sóc feliç de tot,
T astant trossos d’aquest món.
,
S ucs liquats, fruits del meu cap
O com els bells diamants,
M ai els perdis, són regals.
N o podem diferenciar,
I deixar de regalar...

E stimar i seguir avançant.
S aps que res és com abans,
T u i jo, ella i ell,
I nosaltres, potser ells.
M ai podrem renunciar,
A nostra forma de pensar.
T ot és bell, tot és clar, són mil formes per demà.

Març 2011


Comentaris

  • Somnis plens d'encant, bosc ple d'estima[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-04-2011

    Un punt de vista curiós i màgic, certament, aquest teu de contemplar la vida com un escenari on els somnis poden esdevenir realitats, on els personatges no ploren, on la màgia té tot el sentit,... en resum, la vida com un bosc encantat!

    I parlant de boscos, aquí tens una història boscana: ALARMA!

    T’envio una abraçada entremaliada com la d’un follet,
    Unaquimera

  • Que mai[Ofensiu]
    Josep Ventura | 04-04-2011 | Valoració: 10


    ens faltin somnis ni il•lusions, m’agrada aquest poema
    salutacions
    Josep