Blanc pla infint

Un relat de: Alessandro

Un altre cop ens retrobem aquí. Aquí on ningú ens pot veure, on ningú ens sent i sobretot: aquí, en un lloc que no existeix.

Un lloc que es mou en l'espai però s'atura en el temps, el nostre racó: que no existeix.
A vegades molt proper, però de sobte molt llunyà.
Proper: perquè puc sentir la teva olor, perquè veig com les línies de la teva consciència es plasmen sobre el blanc pla infinit, un pla que com ja he dit, no existeix.
Llunyà: perquè no sento el teu alè, el teu somriure es difumina amb el temps i sobretot perquè les esperes son llargues i la espontaneïtat no hi te cabuda en el nostre infinit, el qual no existeix.

El nostre amor es com el nostre blanc pla infinit, no existeix.
Només es present en les nostres ments, es el record del passat i la il·lusió del futur el que ens fa mantenir les flames de l'amor i l'infinit del nostre pla.

Però el nostre pla s'ha acabat, ja no es infinit, ja no tinc forces per escriure't una altre carta sobre un blanc full de paper, no podria suportar veure com una part de mi se'n va amb cada lletra, esperar la resposta em mataria i al notar la teva consciència plasmada sobre el nostre pla veuria com les teves lletres em diuen el mateix: que el foc s'apaga, i que tu faràs el mateix, que es la única solució. No responguis, ja no hi ha espai al blanc pla.

Agafarem el nostre pla i guardem-lo en una capsa de llautó vermella, i llavors veurem el que fa temps que sabem: el nostre blanc pla infinit no existeix, com el nostre amor que el guardarem dins el pit al costat del cor, allà on ningú el pugui tocar, en aquell lloc que no existeix.

Comentaris

  • a l'obrir la caixeta de llautó vermell...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-09-2006

    se sentiria aquella olor de passat, de resclosit.
    M'ha agradat molt tot i que les repeticions de "que no existeix" del principi em donaven la falsa aparença de que potser no s'arribaria enlloc. Sí que existeix i molt el sentiment, encara que sigui d'abandó, però és tant present que ofega i escanya el qui el sent.

    Un relat curiós i molt visual, tens un bon estil per comunicar les coses!

    Felicitats i gràcies pel comentari. Espero poder estar més al cas de RC i tot plegat aquest curs.

    :-)

    m

  • Tan trist i tan tendre...[Ofensiu]
    _shamandalie_ | 09-08-2006 | Valoració: 9

    Un escrit realment preciós; molt trist, però desprén moltíssima tendresa. Però no diguis que aquest amor no existeix, perquè si existeix dins la teva ment i estàs escribint tot això vol dir que si que existeix, potser no com tu voldries (o vosaltres voldrieu); potser està lluitant per sobreviure o potser ja està malalt terminal, però de ser-hi, encara hi és...
    Un amor del passat que dona esperances per al futur, aiixxx...
    Un dia vaig llegir una frase que deia: A vegades el passat ens encadena i el futur ens tortura, per això se'ns escapa el present.
    Felicitats per l'escrit, realment preciós! :)
    Un ptuniku immens!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Alessandro

4 Relats

5 Comentaris

5633 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00