BLANC I NEGRE

L'he llegit un munt de vegades i cada cop m'agrada més. Dedueixo , pel que has escrit , que ets una noia amb una sensibilitat exquisida i molt profunda per l'edat que tens.
Saps què? A mi també m'agradava molt actuar. Oi que és fantàstic?
Una abraçada i salutacions al teu pare.

per ser tan joveneta has fet un poema molt profund. És cert que sovint les coses es veuen negres i parles d'una torxa, no esperis que l'encengui ningú fes-ho tu i sempre ben acompanyada dels teus amics i amigues, elsde veritat.
una salutació de benvinguda
joan

Et convido a llegir l'últim poema, inèdit, que he penjat recentment al meu blog, que tot just començo a crear. El blog es diu “ ESQUITXOS D’UNA VIDA”.

El nou poema : TÈBIA PRIMAVERA

Espero que t’agradi

...la Nuria entre els dos colors hi ha tot un ventall de grisos. Blanc i negre, nit i dia, que serien un sense l'altra. Potser els humans no seriem el que som si realment haguessim aconseguit la blancura de la inoncència, de la puresa.
Una abraçada

Començo a llegir el nou i poema i em dic a mi mateixa: ”Jo això ja ho he llegit...”. Llavors, t’he identificat.

Celebro que t’hagis decidit a tornar a publicar i si és amb poesia... què hi farem! Segur que el teu pare t’ho perdonarà.

Expresses el teu missatge amb la dual metàfora del blanc i el negre, fantàstic! Quan descobreixis el gris...

Ens seguirem llegint,

Núria

PS: Recorda que, si et treuen de casa...