Al soterrani de l'escola

Un relat de: Nikòsia

AL SOTERRANI DE L'ESCOLA



Fa uns anys hi havia dos alumnes de la meva escola que es deien Sara i Àdam i que eren molt amics. Un dia van anar al soterrani a buscar el monitor de menjador. El van buscar però no el van trobar. Van obrir una porta i allí, davant seu, hi havia una enorme màquina plena de cables, tubs, palanques i llumetes. Segons diuen és una màquina que havia construït un professor de física que tenia fama de boig. Van seure en dos seients que hi havia i tot jugant van començar a tocar botons i moure palanques de la màquina.
De sobte una llum els va enlluernar i un soroll, com un tro, els va deixar ensordits. Quan van poder tornar a sentir i veure es van adonar que es trobaven en mig d'un saló. Era una habitació gran, fosca, amb cortines negres i tota decorada en un estil gòtic. Hi havia una llar de foc i a les parets uns quants retrats de gent pàl·lida i vestida de negre.
Tan sorpresos estaven la Sara i l'Àdam que fins passada una estona no es van adonar que davant seu hi havia un noi. Cridava l'atenció el contrast de la cara pàl·lida del noi amb els cabell negres i els llavis carnosos i vermells. Era alt i anava tot vestit de negre.
-Qui sou vosaltres? -va dir el noi- No sereu uns d'ells?
-Qui són ells i on som? -Va dir l'Àdam
El noi es va apropar a la finestra, va enretirar una cortina negra i va mostrar als nens una gentada de pagesos amb torxes enceses a les mans.
-Aquests són ells. Volen cremar la casa i a mi a dintre. Creuen que sóc un vampir.
-Però on som? -Va dir l'Àdam- I com hem arribat fins aquí?
-Acabeu d'aparèixer i no sé com. Deu ser aquesta màquina que us ha portat aquí.
-I on és aquí? I per què portes aquests vestits tan antiquats? -va dir la Sara amb un sospir, li agradava molt el noi.
-Som a Transilvània i aquest vestit no és gens antiquat, és l'última moda del 1860.
-Què?- Van dir els dos nens a la vegada.

De cop el sostre de la sala es va omplir de fum negre. La casa s'estava cremant!
-Marxem d'aquí! -Va dir la Sara, agafant el noi de la mà.
-No podem, estem envoltats.
-Doncs provem de marxar amb la màquina.
Tots tres van pujar a la màquina i van començar a tocar les palanques i els botons.
Al cap d'un moment ja tornaven a ser al soterrani de la Proa.
De cop el noi es va llençar damunt la Sara i la va mossegar al coll. L'Àdam es va quedar petrificat amb la boca oberta i no va saber que fer, de tal manera que el vampir també el va mossegar a ell.

Des d'aquell dia que no es va saber res més de la Sara i l'Àdam. I diuen que des de llavors tothom que baixa al soterrani sent la presència del vampir i dels dos nens.


Comentaris

  • Quina por![Ofensiu]
    estepa3 | 06-02-2010

    Quina por que deurien passar la Sara i l'Àdam...
    A sobre que el volien ajudar perquè no morís cremat!

  • Molt ben...[Ofensiu]
    violetaclara | 15-03-2009 | Valoració: 10

    Molt ben escrit Hannah ! M'ha agradat força la història, i sobretot el seu final. Continua així!!

    violetaclara

  • Espero que...[Ofensiu]
    nuriagau | 19-02-2009 | Valoració: 10

    ... això no passi a la meva escola, entre d'altres coses, perquè no hi ha soterrani.

    Ahir al vespre el vaig llegir amb el meufill. Crec que es va espantar una mica i no va saber què comentar-te. Tot i això, no va tenir malsons.

    Et felicito per aquest relat de terror tan ben estructurat!

    Endavant, Hannah! Cal provar tots els subgèneres i estils!

    Núria

l´Autor

Nikòsia

6 Relats

26 Comentaris

6088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Em dic Alba, vaig néixer el 1997

M'agraden les històries de terror, gore, de fantasia...

M'agrada escriure poesia, contes (microrelats), notícies, etc.


M'agrada cantar, actuar i ballar.

Espero que em comenteu i em digueu els errors que trobeu per així poder millorar.