Best-seller

Havia trigat deu anys però ho havia aconseguit. L’enginy era esbalaïdor: una sèrie d’elèctrodes neurotransmissors connectats al cap del subjecte mitjançant els quals, i gràcies a un potentíssim ordinador, tota la immensitat creadora de la xarxa estava al seu abast. Era un procés complex que requeria de preparació mental prèvia així com de la ingesta de certes substàncies psicotròpiques per a facilitar la desinhibició i afavorir la creativitat portant el subjecte a un estat de trànsit durant el qual hauria de ser capaç d’escriure obres literàries de gran qualitat.
Les primeres proves amb connexions curtes donaren resultats prometedors. El cansament físic, però, també va ser força important. Sospesant els pros i els contres, va decidir llançar-s’hi: escriuria una novel·la. No, una novel·la no: la millor novel·la de la història!
Els preparatius van ser amoïnosos però en uns dies tot estava enllestit. Es connectà els elèctrodes, s’insertà al braç esquerre la via de la màquina d’alimentació parenteral, la via de sèrum fisiològic barrejat amb les substàncies psicotròpiques al dret i s’acomiadà de la realitat durant 348 hores. El resultat: una novel·la en cru de més de mil cinc-centes pàgines.
Després d’un parell de setmanes de repòs i bones menges es va dedicar a corregir i a reescriure l’obra. No podia estar-ne més orgullós. El manuscrit el va enviar a un amic editor que va prometre, desconeixent l’origen cibernètic de l’obra, llegir-la amb tota la consideració que li mereixia el seu amic.
L’espera es feu més àrdua del que havia previst però el veredicte arribà: «És una puta merda!» li va dir l’amic editor. El món li va caure al damunt. No s’ho podia creure. «Però no pateixis pas amic meu,» va dir enriolat després d’una petita pausa, «aquesta és la merda que anhelen les multituds. Tenim a les mans un best-seller!».
Va penjar i va fer una ganyota estranya: no sabia del cert si ho havia aconseguit o no.