Cercador
Ben lluny
Un relat de: olympiaMarxa ben lluny. Veste'n.
Fuig de mi per un temps,
potser així tindré un respir,
potser lluny no em sembles tan imprescindible.
potser lluny no seràs únic.
Potser lluny jo seré jo sense condicionals.
Potser recuperaré la satisfacció pròpia
d'una vida en solitari,
sense necessitar-te.
Potser lluny seré capaç de negar-te
i d'afirmar-me a mi en soledat.
Veste'n.
Emporta't els teus dubtes al maletí.
Veste'n i deixa'm que n'aprengui a viure
de mi mateixa,
de les meves pròpies condicions.
Marxa lluny,
que la teva indecisió,
el teu no amor no em corqui,
no se'm faci insoportable.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Històries del meu gat I. El Guantanamo dels gats.
- En la foscor
- Regala'm un pedaç de tu
- Algunes nits
- Presència de tu.
- S'atura el temps
- Petit crepuscle amorós
- Què em queda de tu.
- La felicitat fa olor a tarongina
- L'Anatomia del Plaer
- I per què m'estimes?
- La Font Trobada. Crònica d'un encontre.
- Ell
- En la foscor.
- La temptació em pot